La demagògia irresponsable del PSOE andalús

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol El PSOE d’Andalusia ha anunciat que demanarà al Parlament, on té majoria juntament amb Esquerra Un…

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol

El PSOE d’Andalusia ha anunciat que demanarà al Parlament, on té majoria juntament amb Esquerra Unida, mesures contra l’arquebisbe de Granada. I què ha fet el pobre arquebisbe per merèixer tal relleu, tant que el Parlament s’ocupi d’ell, una mesura insòlita com poques? Doncs simplement l’edició d’un llibre amb un títol certament contracultural, Casa’t i sé submisa, escrit per una jove periodista italiana. El llibre s’ha convertit en un èxit de vendes en aquell país a través de l’editorial Nuevo Inicio, que està patrocinada per monsenyor Xavier Martínez, qui té una acreditat reconeixement intel·lectual. Entre d’altres autors destacats, Martínez és qui acosta al públic en llengua espanyola l’obra d’Alasdair MacIntyre. No es tracta doncs d’un segell sense "obra", o d’estar per casa, sinó d’un centre de qualitat i reconeixement internacional que en la persona del seu impulsor -que no gestor ni executiu, com és evident- vol ara "jutjar el PSOE". Tant criticar la Inquisició i adopten el pitjor de la mateixa, però en una societat i una època on està reconeguda la llibertat d’expressió com un dret fonamental.

Les acusacions contra l’arquebisbe són d’una demagògia irresponsable, perquè sostenen que el llibre fomenta la desigualtat, el masclisme i la violència de gènere. Són enunciats d’una tonteria considerable si no tinguessin com a subjecte que els formula un ens de tanta responsabilitat, com és el PSOE, i una destinació tan insòlita com és el Parlament. Prendre’l en consideració és degradar al que hauria de ser la màxima institució dels andalusos. És un ús menyspreable i partidista del parlament andalús que només servirà per augmentar el seu desprestigi, i és motiu de menyspreu o burla en l’àmbit intel·lectual. La editorial espanyola de MacIntyre atacada per un parlament regional! El PSOE sap com contribuir a la "Marca Espanya".

En realitat, pràcticament ningú dels responsables del PSOE s’ha llegit el llibre. No sap que diu, i és el mateix problema que tenen la majoria dels que han opinat. En una societat frívola i superficial com la nostra, valen quatre línies de resum en un diari per desencadenar una ofensiva sempre que aquesta els convingui. El més interessant del tot és que no es fiquen amb l’autora, ni tan sols amb els responsables directes de l’editorial, sinó amb l’arquebisbe. És una forma, també accentuada, de practicar la demagògia. Que un parlament que ha estat incapaç d’abordar amb rigor l’escàndol còsmic dels ERE, de la corrupció que envaeix les pràctiques polítiques de la Junta i de la UGT, que basa gran part del seu poder polític en el clientelisme, forçosament ha de buscar bocs expiatoris que distreguin de les seves maldats al personal. Ara li ha tocat a una persona que reuneix dues fantàstiques condicions per al PSOE de la demagògia: el de ser arquebisbe i el que tingui alguna relació, encara que sigui indirecta, amb un llibre que parla de la dona i li diu que es casi i que sigui submisa. I desenvolupar ambdós arguments amb intel·ligència és incitar ¡a la violència! Es pot ser més sectari, buscar la criminalització d’altres formes de pensar?

El primer que m’agradaria fer és recomanar la compra i lectura del llibre. Els italians, una societat d’una llarga i profunda cultura, d’una finesa inqüestionable, l’han premiat amb l’èxit editorial i això sol ja mereixeria una certa contenció. O és que a Itàlia es promou la violència contra la dona, quan les seves dades són fins i tot millors que les espanyoles (que a més no són dolentes comparades amb nòrdics i anglosaxons en això del feminicidi)? Per tant, la primera recomanació és llegir el llibre.

El segon és, necessàriament, la denúncia de la hipocresia del PSOE, un sepulcre blanquejat, que ja gairebé ni es veu el blanc per fora, lluna gusanera de corrupció mai liquidada que es remunta als "cafetons" del germà de Guerra, i que ha seguit i augmentat fins a ser estructural. I és que la seva hipocresia és còsmica: defensen la dona, però només a aquella que s’emmarca en els seus postulats ideològics concrets. Ningú haurà vist que aixequin el dit per defensar les vídues, sotmeses de sempre a un espoli per part de la Seguretat Social, ni tampoc a la dona que és mare i treballa, sotmesa a discriminacions i a problemes sense fi. Mai els hauran vist alçar la veu pels centenars de milers de dones, un dels grups socials més nombrosos, que dediquen la seva vida a la tasca domèstica per necessitat de la cura dels fills o de les persones dependents. Perquè tot això són pràctiques proscrites des del punt de vista del socialisme, com ho és el casar-se. El seu imaginari defensa un model de dona que pot ser lesbiana, soltera, feminista, vivint en parella i evidentment sense cap preocupació pels fills i molta per l’avortament. No dic que aquesta sigui la característica de les dones que voten als socialistes, atenció!, dic que aquest és l’imaginari, el perfil que defineix els plantejaments que any rere any venen fent sobre la dona els socialistes.

També podríem subratllar la seva absoluta falta de decència en abordar el tema de la prostitució, la seva incapacitat interna per posar-se d’ acord en una solució. Zapatero, també hipòcrita, no es va atrevir amb aquesta qüestió tot i que és un flagrant atemptat contra la dignitat de la dona (perquè porta comportat el seu tràfec), en una legislació sobre aquest tema que coordinava la inefable ministra Bibiana Aído. El resultat va ser omplir uns quants papers i un zero absolut en els resultats. Els que s’omplen la boca en defensa de la dona i els sembla malament que es casi; que sigui submisa (cal buscar al diccionari les accepcions), que la dona sigui pacífica de cor i servicial en la seva actitud -què de nociu té quan això és el comú denominador que es demana als cristians-, quan fins i tot censuren que pugui publicar un segon llibre dedicat a l’home amb el títol de Casa’t i dóna la vida per ella, perquè es veu que el marit no ha d’estar disposat a oferir sacrificis importants a favor de la dona estimada, quan tot això succeeix, cal dir el que afirmo a l’inici: es tracta d’un cas greu de demagògia irresponsable, cosa que, venint d’un partit que governa, ens ha de preocupar en grau extraordinari. Fa por, perquè avui els convé anar a per l’arquebisbe, però demà aniran per qualsevol altre que els convingui.

Tot això hauria de fer reflexionar als andalusos, perquè són les seves institucions les que més pateixen. Fins i tot aquelles persones que gaudeixen d’algun avantatge per part dels recursos públics han de reflexionar sobre si pot sortir aviat una acció de govern que tingui com a bandera la irresponsabilitat demagògica. Andalusia tindrà una magnífica campanya de desprestigi internacional quan aquest tema es porti al Parlament. Ho veig venir.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>