La doctrina social del papa Francesc: de la prescripció a l’acció

La doctrina social del papaFrancesc: de la prescripció a l’acció La urgència que es desprèn de la ‘Laudatosi’…

Forum Libertas

La doctrina social del papaFrancesc: de la prescripció a l’acció

La urgència que es desprèn de la ‘Laudatosi’ obliga a tots a plantejar-se com passar del que prescriu a la pràctica transformadora, a l’acció. I amb aquesta necessitat plou sobre mullat, perquèla feblesa més grande la doctrina social de l’Església radica en el gran buit que existeix pel que fa al marc de coneixements i pràctiques que fan possible la seva aplicació. Ho he apuntat en altres ocasions. LaDSEno és un programa, però ha de poder aplicar-se mitjançant una pluralitat de camins. Si queda penjada en un núvol i ens conformem amb això, l’estem convertint en alguna cosa inútil perquè precisament laDSEtracta sobre en quin sentit ha de transformar-se la realitat humana perquè serveixi millor als designis de Déu.

Aquesta feblesa dels conceptes aplicables es manifesta fins i tot quan es descendeix a àmbits concrets. Un exemple d’això és la intervenció (enllaç el *tenim *penjat *com document) deFrancescdavant la segona Trobada de Moviments Populars. Es tracta d’un discurs “fort”, exigent, amb un diagnòstic i la caracterització de tres grans línies o finalitats: l’economia al servei dels pobles, unir els nostres pobles en el camí de la pau i la justícia, i la defensa de la mare terra. Hi ha, tanmateix, una urgent crida a l’acció de tots per modesta que sigui la situació de cadascun. És un text de lectura i meditació necessària, però la qüestió és com es tradueix en la pràctica?

El papa es refereix a un concepte, que crec que ha passat desapercebut, l’economia popular. No es tracta d’un genèric indeterminat, sinó que en el context llatinoamericà posseeix una traducció concreta de gran interès que dóna lloc a aplicacions i desenvolupaments, però que han d’explorar-se en contextosdiferents delspropis d’Amèrica Llatina.
Així, l’economia popular persegueix la cerca del Bon Viure (que té una gran equivalència amb la vida bonaaristotèlic-tomista) i el benestar comú. I per a això actua sota criteris tals com:

  • La prelació del treball sobre el capital i dels interessoscol•lectiussobre els individuals
  • El comerç just i el comerç ètic i responsable
  • L’equitat de gènere
  • El respecte a la identitat cultural
  • L’autogestió
  • La responsabilitat social i ambiental
  • La solidaritat i rendició de comptes
  • La distribució equitativa i solidària dels excedents


Però, fins i tot considerant aquestes concrecions i altres més que comporten el concepte, s’està lluny de disposar d’un articulat adequat al marc macro i microeconòmic -com sí que ho va aconseguir l’economia social de mercat- i les seves realitzacions són febles. I si això succeeix amb una concepció que fins i tot encunya lleis pròpies, com a l’Equador, no diguem la dificultat que comporta la “Laudatosi” en la seva triple articulació, mediambiental, socioeconòmica i ètica. Però és urgent aconseguir-ho, perquè no es tracta d’abstraccions ni de problemes llunyans, sinó de revertir unes condicions que fins i tot maten i cada dia més. Ara mateix, el Senat francès està debatent un informe per debatre mesures que abordin millorar la contaminació ambiental que, segons aquestes dades oficials, mata a 42.000 persones a l’any en aquell país.

Una tasca fonamental d’aquest principi de segle, on mor el vell, i encara noil•luminael nou, és la del desenvolupament i aplicacions de la ‘Laudatosi’ de la Doctrina Social de l’Església

Hazte socio

También te puede gustar