La hipocresia de les lleis d’igualtat

Un dels grans eixos polítics dels dos governs de Rodríguez Zapatero ha estat el de la igualtat entre l’home i la dona, fins a l’extrem de crear un min…

Forum Libertas

Un dels grans eixos polítics dels dos governs de Rodríguez Zapatero ha estat el de la igualtat entre l’home i la dona, fins a l’extrem de crear un ministeri monocultiu. En aquest sentit s’ha exhibit el predomini de les ministres, la paritat en les llistes electorals, que no oblidem són tancades i bloquejades, o la presència en els consells d’administració, entre altres aspectes. Però la realitat demostra que en allò que sembla que els importa, el de la paritat no forma part del desitjable. Si s’observa el nivell de Sotssecretaris, que són qui realment duen el pes quotidià de l’acció del govern, es constatarà que les dones són una minoria. I si bé no tan accentuat, quelcom semblant succeeix amb els Secretaris d’Estat. Sembla com si allà on comença la gestió real del ministeri acabés la paritat.

Podríem preguntar-nos per què la importància de la paritat no ha contemplat alguna cosa tan decisiva com són els mitjans de comunicació? Repassem mentalment qui regeix els diaris d’aquest país, qui dirigeix les televisions i les ràdios. Són en una aclaparant majoria, homes; i les dones en aquests càrrecs són quelcom realment exòtic. Per què als ciutadans se’ns obliga a votar llistes tancades i bloquejades a les quals se’ls ha aplicat la paritat i en les quals sempre existeix la sospita de la dona de quota? Per què es vol aplicar als consells d’administració amb el risc que es poblin de cònjuges, germanes i altres persones de les xarxes de parentiu? I Per què aquest criteri de la paritat no s’aplica als mitjans de comunicació? Però més enllà, si un observa qui realitza els programes de ràdio, els magazines, i no em refereixo solament a qui dóna la cara sinó a l’equip de quatre o cinc, deu persones que ho porten a terme, també constatarà que la dona té una presència absolutament minoritària.

Conclusió: El govern vetlla per la paritat en aquelles qüestions que no li afecten directament quant a la seva capacitat de gestió. Força la presència en llistes, tancades i bloquejades, diguem-ho per tercera vegada, per a triar uns diputats que en la seva majoria exerceixen de culparlants. Es fixen en els consells d’administració on en realitat qui talla el bacallà són les majories de capital i no les persones. Però prescindeix d’ella quan afecta a la seva pròpia capacitat de gestió o significa condicionar a aquells que necessita per a vendre imatge, és a dir, els mitjans de comunicació.

El procés d’igualtat entre homes i dones difícilment s’aconseguirà per un règim de quotes, sobretot quan aquestes són tan capritxoses com les que s’apliquen a Espanya. El que la dona necessita són polítiques de foment, de promoció i de suport que li permetin desenvolupar les seves capacitats, atenuant les limitacions que, per exemple, la maternitat comporta, o la insuficiència d’ingressos o la discriminació laboral, precisament pel fet de ser mare, o l’existència de guarderies en condicions econòmiques adequades. I al costat de tot això ha de prevaler el legítim dret de cada dona a exercir la seva vocació, perquè no totes volen ser ministres ni exercir de dirigent d’empresa, sinó que situen en el primer plànol un paper que des del punt de vista personal i social és encara més important que tots aquells, perquè és absolutament insubstituïble, satisfactori, l’únic que permet realitzar-se plenament, com és el de ser mares, educar als seus fills amb la necessària ajuda del pare, i ser l’eix sobre el qual gira la majoria de famílies.

Hazte socio

También te puede gustar