La irracionalitat de la ideologia de gènere

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol La ideologia de gènere s’embeu tot el context de la nostra societat, fins al punt que condiciona i censur…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

La ideologia de gènere s’embeu tot el context de la nostra societat, fins al punt que condiciona i censura el llenguatge. En moltes taules estadístiques ja no es presenta la diferència segons sexes sinó amb l’estúpida expressió de ‘gèneres’. S’intenta fer oblidar que l’espècie humana es divideix entre homes i dones, i que tots dos formen part de la mateixa unitat que és la persona humana, però al mateix temps presenten variacions entre ells molt importants, precisament aquelles que determinen l’ésser home o el ser dona. N’hi hauria prou amb observar qui pot engendrar i qui no per constatar-ho. Malgrat això, la ideologia de gènere s’entesta a presentar que aquestes diferències naturals no existeixen i que són únicament fruit de la societat, de la cultura, i que un home pot ser dona i la inversa o tot al mateix temps, en funció dels rols que desitgi adoptar, negant així tot sentit a les lleis naturals.

El homosexualisme polític ha fet seu aquest plantejament perquè en la seva argumentació afavoreix determinades actituds sexuals que no coincideixen amb les de la majoria del gènere humà. D’altra banda, si s’admet una clara diferenciació, com és evident entre homes i dones, s’estarà reconeixent que el matrimoni i la subsegüent paternitat i maternitat sorgeixen de la complementarietat entre dos diferents, la qual cosa posa en qüestió l’argument bàsic del matrimoni homosexual i l’adopció. Des del punt de vista de la naturalesa, de la dinàmica de la vida, el matrimoni és la institució social que vetlla per la millor associació possible que es produeix en unir dos complementaris.

La ideologia de gènere mai ha tingut una base científica tot i que moltes universitats, en l’àrea de lletres, hagin assumit d’una manera formal el seu estudi. És pura ideologia en el sentit marxista del terme, perquè les diferències entre sexes existeixen i són evidents, i afirmar-ho no significa negar la igualtat de drets sinó reconèixer l’evidència d’una diferència natural, no construïda, sinó desenvolupada des del moment de la fecundació.

Ara mateix, dos estudis tornen a assenyalar per enèsima vegada que entre homes i dones hi ha diferències importants, molt importants. Un d’ells és el realitzat per psicòlegs britànics i italians que té com a títol ‘La distància entre Mart i Venus’, i que ha estat publicat per PLoS ONE, de la Public Library of Science, a partir d’una enquesta realitzada a 10.200 nord-americans. En aquest estudi es posa de relleu que les diferències entre homes i dones són grans, sobretot en el terreny de la diferent sensibilitat, encara que existeixen més diferències. D’altra banda, un altre treball de psicòlegs espanyols coordinats per Roberto Colom i Richard Haier ha confirmat que el cervell de la dona i l’home processen determinades informacions de manera desigual. És ben sabut, i aquesta és una diferència ben evident, que el cervell de l’home és de mitjana un 10% superior al de la dona i que en conseqüència disposa d’un major nombre de neurones. Tot i això, no hi ha cap resultat que indiqui que l’home té una major intel·ligència.

El que ara han demostrat en el seu treball aquests psicòlegs és que el que sí es dóna és una diferència en les capacitats. La major dimensió del cervell de l’home li proporciona habilitats espacials superiors als de la dona, mentre que aquesta té uns millors resultats en la seva fluïdesa verbal. Aquestes dades són concordants amb moltes observacions prèvies que coincidien en el mateix aspecte. En definitiva, un cop més es constata que hi ha un home i hi ha una dona a partir del seu substrat genètic, i que aquest home i aquesta dona posseeixen capacitats que són diferents, sense que això redundi en què pugui parlar-se de la superioritat d’un o d’un altre. En tot cas, dependrà del camp en què es desenvolupi la tasca. Aquesta evidència posa una vegada més en qüestió tot el plantejament de la ideologia de gènere, que es nega a reconèixer aquests fets. I també situa la necessària reflexió sobre determinades situacions i comportaments personals de caràcter sexual que s’aparten del conjunt de la població i que han de ser contemplats des d’aquest punt de vista. És a dir, des de la circumstància personal, i no com si es tractés de col·lectius ideològics portadors d’uns drets específics diferents dels que tenen per la seva condició comuna d’éssers humans, pels quals caldria establir excepcions i singularitats en les institucions socials, com el matrimoni, la paternitat i la maternitat.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar