La jihad d’El País i Europa Laica

El diari El País té una fixació amb l’Església Catòlica que comparteix amb Europa Laica, l’organització específica quina única finalitat és reduir a l’Església i al cristià a les catacumbes de la intimitat. Tots dos cooperen sota un rerefons d’idees propi d’aquella maçoneria que encara veu en l’Església un mal que ha de ser eradicat.

Ara reprenen, amb algun tunejat, el seu argument de sempre sobre el finançament de l’Església, i també com sempre perverteixen la realitat a força de manipular-la, enganyant als qui encara confien en aquest diari, exemple paradigmàtic del que és un lobby.

Qüestiona que l’Església pugui dedicar una mínima part del que ingressa mitjançant el 0,7% de l’IRPF d’aquells qui marquen la creu en la casella corresponent, 7,7 milions dels 250 ingressats en el 2013, a “activitats pastorals”, com si aquesta no fos la principal “activitat social” pròpia de l’Església. Critica que d’aquesta assignació li correspongui solament 5,6 milions a Càrites, quan és evident que Càrites, la major ONG no governamental d’Espanya, la que més gent mou i atén, un dels grans bastions que ha facilitat suportar la crisi, és una obra directa de l’Església, i no visqués bàsicament dels seus recursos.

Clar que, ben llegides les dades, també serveixen per remarcar aspectes positius, que naturalment El País i Europa Laica, que està en l’origen de la informació, passen per alt, com el fet que la frase “viure com un bisbe” signifiqui ingressar solament 15.000 euros a l’any, alguna cosa que ja dóna una idea de la “opulència” en la qual viuen els membres més destacats de l’Església.

El País, a més, menteix sense enrogiment quan afirma que la xifra que ingressa l’Església per marcar la creu a la declaració de renda, “no es treu del que paguen aquests ciutadans concrets, sinó de tots, siguin catòlics o no” Diguem el nom de qui escriu aquesta gran manipulació: Hel·lena G. Sevillano. És una obvietat que la quantitat recaptada està comptabilitzada solament dels qui marquen la casella corresponent a l’Església.

En realitzar a la declaració de la renda, existeix l’opció personal de triar entre:

  • Destinar el 0’7% de l’IRPF a la realització de programes que desenvolupen les entitats socials i Organitzacions no Governamentals (ONG) que es dediquen a treballar en l’àmbit de l’acció social;
  • Optar pel sosteniment econòmic de l’Església Catòlica;
  • Simultaniejar ambdues opcions, assenyalant les dues caselles.

És a dir, la destinació dels diners és ben clara: sosteniment econòmic de l’Església, cosa que El País presenta com si s’incomplís la finalitat de la casella. Lògicament aquest sosteniment implica mantenir als sacerdots i la seva seguretat social, activitats pastorals, centres de formació, entre unes altres molt menys importants, a més de la citada de Càrites. Inclou, així mateix, 4,8 milions que per concepte d’IVA paga a l’estat com a conseqüència de les obres que realitzen en els seus temples.

La manipulació continua amb el menú de sempre, afegint els desgravaments fiscals que comparteix amb un altre tipus d’institucions sense ànim de lucre, com a partits, sindicats i fundacions. Però, segons sembla, solament importa l’exacció si és l’Església qui la posseeix. Per què, això és alguna cosa que El País hauria d’explicar? Per què al que té dret una fundació ,sigui del pelatge que sigui, no pot tenir-ho l’Església o la confessió musulmana, protestant o jueua? I el mateix es pot dir dels concerts escolars que té l’escola catòlica, no en raó de la seva confessionalitat, sinó perquè compleix amb les condicions que regeixen en el camp educatiu. L’implícit d’Europa Laica i d’El País és evident: tots els centres que reuneixin els criteris poden accedir al concert, excepte els catòlics. Això té nom. És sectarisme, discriminació.
Dues reflexions finals
La primera és que els diners recaptats per la via de la casella és l’assignació més democràtica de tot el Pressupost de l’Estat perquè és el resultat de la voluntat directa dels ciutadans que, en marcar-la, es converteixen en contribuents actius i solidaris, en lloc de ser mers contribuents passius. I, precisament, és això el que li molesta a El País i a Europa Laica: persones fiscalment actives compromeses amb l’Església, que a més han suportat tan ben l’embat de la crisi, de manera que la reducció experimentada en els ingressos ha estat menor que la caiguda de la renda per capita.

La segona és per assenyalar la següent reflexió. Quines serien les conseqüències que desaparegués la casella del 0,7%, que és la il·lusió de la vida d’Europa Laica i la seva parella mediàtica El País?

Automàticament seria prioritari poder pagar als sacerdots, i com la seva retribució és ja molt baixa, mileurista, difícilment es podria reduir més, perquè un sacerdot també menja i es vesteix -malament, però es vesteix. Això pot significar aproximadament 220 milions que afectarien a les activitats que realitza l’Església en favor dels més necessitats, a través de Caritas i altres organitzacions, danyaria la sostenibilitat de 800 centres per a ancians, malalts crònics i discapacitats. Afectaria als seus 57 ambulatoris per atendre als qui res tenen i a les seves activitats hospitalàries benèfiques que s’exerceixen en 68 hospitals, també a les guarderies per a mares amb necessitats, a les escoles en barris marcats per la pobresa. En altres paraules, el que proposen El País i Europa Laica, és destruir una maquina social de producció de serveis pels més necessitats, allí on l’estat anomenat del benestar mai ha arribat. El que es proposen és danyar als pobres, marginats i immigrants. 

O són uns irresponsables per no veure-ho o són malvats.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>