La manca de fills, una ceguesa col·lectiva

L’Estat del Benestar i l’elevada productivitat per persona ha reduït la necessitat material dels pares de tenir fills. Per una o altra raó…

L’Estat del Benestar i l’elevada productivitat per persona ha reduït la necessitat material dels pares de tenir fills. Per una o altra raó, la vellesa està assegurada, bé sigui per la pensió, bé per l’estalvi generat al llarg de la vida activa, o per ambdues coses alhora. Desaparegut l’estímul material, una societat marcada en excés pel materialisme ha reduït als fills com l’expressió d’un desig més, que competeix amb molts altres. En massa ocasions aquesta competència acaba d’una manera terrible. És el cas de l’avortament: la relació impulsada pel desig sexual acaba si hi ha embaràs, tractant l’ésser humà concebut com una mena de malaltia de transmissió sexual que cal eradicar. Per poca atenció que es presti al rerefons de l’actual debat sobre l’avortament, es repararà sobre la total desaparició d’un dels subjectes fonamentals del problema: l’ésser concebut. És simplement una realitat perjudicial per a la dona que ha de desaparèixer.

En un altre ordre de coses molt diferent, la reducció del nombre de fills per matrimoni permet dedicar una major atenció a la seva educació tant en recursos econòmics com en temps, i aquest factor ha racionalitzat des del punt de vista de l’economia la disminució del nombre de fills: menys, però més educats; en altres termes, menys gent però més productiva, per tant millor renda per càpita futura.

Però en realitat les coses no funcionen només així. Té molt de visió de vol gallinaci Si desplacem la perspectiva de la parella que no necessita dels fills per assegurar la seva vellesa al conjunt de la societat del benestar, és fàcil constatar que aquests se segueixen necessitant per fer possible el pagament de les pensions i els costos creixents de l’envelliment de la població. També aquí es compleix la distribució de Pareto per la qual el 20% de la població consumeix el 80% dels recursos. Es necessiten com a mínim una mica més de dos actius per jubilat perquè l’equació del benestar es mantingui. Però la realitat és que estem lluny d’aquesta xifra, tant que necessitaríem un fill més de mitjana o poc menys.

També la relació entre formació dels fills i la seva reducció ha deixat de complir-se per diverses raons. Passar de quatre fills a tres pot significar una millora en els recursos econòmics que es dediquen a la seva educació, però passar de quatre a dos, i ja no diguem de dos a un, no significa res d’això perquè no pot doblegar la despesa en temps i diners, simplement perquè no hi cap. Així mateix, l’ensenyament més o menys gratuït o parcialment de pagament significa una reducció molt important del cost de la família. En relació al temps de dedicació, no és una dada menor -que almenys en el cas d’Espanya resulta més pertorbador- els inadequats horaris laborals, que impedeixen la concertació laboral i familiar, que el fet de tenir dos o tres fills en lloc de un, que és al que es tendeix cada vegada més.

A la vegada, multiplicar la població jove té notoris efectes positius: la despesa se centra en la inversió educativa i aquest és el més formidable motor del creixement a llarg termini; s’augmenta el nombre de persones dotades de grans capacitats, perquè és una variable més o menys fixa en relació a la població total; i s’accentua la innovació i la seva difusió perquè ambdues aptituds es donen en molta major mesura en edats primerenques. Igual que l’ingrés, però amb una corba anticipada, aquelles dues qualitats tendeixen augmentar amb l’edat, a assolir el seu bec abans dels 40 anys -anticipant-se uns deu a la corba de l’ingrés- per després baixar. La societat que s’acomoda a no tenir fills, com l’espanyola, no té cap possibilitat de futur (aquesta és la causa per la qual tots els països desenvolupats disposen de vigoroses polítiques per estimular). Si a més tenen una fixació malsana en l’avortament massiu, més del 20% dels naixements, com a solució al seu desig sexual, el seu escenari a mig termini és simplement desastrós.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>