La necessària recuperació de les virtuts (I)

La nostra societat, els poders públics, parlen i no callen de la necessitat d’acabar amb les xacres que ens afecten, des de la ineficàcia i ineficiència de les institucions fins a la corrupció, passant per la defraudació fiscal o l’emergència educativa que assota Espanya sense aparent remei. En realitat, del que estan parlant és d’una crisi ètica i moral que sorgeix d’un fet molt concret: aquesta societat, la seva cultura, ha oblidat o rebutja les virtuts.

No és la primera vegada que tracto d’això, i al fil de la qüestió, reitero el nom d’un dels grans de la filosofia del nostre temps Alasdair MacIntyre i una de les seves obres fonamentals, Tras la Virtud. La pròpia Església les ensenya poc, amb excepcions, és clar. Així en la gran majoria d’escoles cristianes han estat substituïdes per un simple discurs sobre els valors, tots irrealitzables sense les virtuts cristianes. En massa seminaris, el seu ensenyament, o no està actualitzat o està subvalorat.

Les virtuts són centrals a l’educació catòlica, com ho mostra el Catecisme (núm. 1803-1844). La virtut és la disposició habitual a fer el bé, és una pràctica, un hàbit, que requereix de la formació moral necessària per destriar el bé. Sobre aquesta breu definició es tanca l’excel·lència de l’acte humà. Regulen els nostres actes, ordenen les passions guien l’acció, faciliten el domini i el gaudi de la nostra vida. Són, afegeixo, l’antídot a la cultura hegemònica de la desvinculació i la via a la felicitat, perquè el que causa en la persones, la desgràcia, és l’absència de virtuts. Aquest és el focus de la infelicitat, la insatisfacció, les pors i el buit interior. En el fons, tot l’ingent material d’autoajuda no és res més que un succedani defectuós de l’educació en la virtut.

Des de Sant Tomàs, l’Església diferencia dos tipus de virtuts, les anomenades cardinals, quatre, perquè són nuclears, i totes les altres que pengen d’elles.

Es tracta de la prudència, la primera de totes i una de les pitjor interpretades. És la raó pràctica que permet destriar el bé veritable i triar els mitjans rectes per aconseguir-lo. És regla de l’acció, i mai hauria de confondre’s amb la inacció, el silenci, el temor o el dissimular. La prudència pot demanar callar o tot el contrari, segons el cas. El que calla d’ofici no és prudent, és mut. En definitiva, guia a la consciència en el bé que exigeix la semblança en Jesucrist.

La justícia és una altra virtut cardinal. Consisteix a donar a Déu i als homes allò que els correspon. Significa el respecte als drets dels altres. Aporta harmonia a les relacions humanes, o la restableix, basada en l’equitat. En aquest sentit, podríem dir que la societat de l’harmonia a la qual hauríem d’aspirar és aquella presidida per la justícia i el bé comú.

La fortalesa és una virtut nuclear per excel·lència. Perquè, de què serveixen totes elles si al cap i a la fi ens mostrem febles davant l’adversitat? Aporta fermesa i constància al caràcter per afrontar la construcció del bé davant les dificultats. Permet resistir les temptacions, imposar-se al temor, superar les persecucions, ser capaç de la renúncia i el sacrifici. És la virtut més destruïda per la desvinculació.

Finalment, la temprança és aquella faceta de la nostra acció humana que modera l’atracció pel plaer, procura l’equilibri en l’ús dels béns, assegura el domini de la voluntat sobre els instints. És aquell acte reflex adquirit que permet no seguir, sense més, les passions del cor. És la base de la vida sòbria, i permet obrir l’espai moral interior en el qual tinguin cabuda els altres, perquè qui viu solament per als seus instints i passions, ofega tota atenció despresa cap a l’altre. Si la fortalesa ha estat en bona mesura destruïda, la temprança és la virtut proscrita, perseguida per la cultura desvinculada i la seva mecànica necessària, el mercat desregulat.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>