La nostra societat més desigual

Espanya i en gran mesura Europa, encara que no tota, està canviant de paradigma econòmic i social amb el protagonisme de l’esquerra i amb absoluta dis…

Forum Libertas

Espanya i en gran mesura Europa, encara que no tota, està canviant de paradigma econòmic i social amb el protagonisme de l’esquerra i amb absoluta discreció. Fins ara la redistribució d ela renda en termes raonables per tal d’assolir la cohesió social era el que caracteritzava el model europeu. Això està deixant de ser Aixa a passes accelerades. Les conseqüències de la globalització no s’estan repartint per igual. Mentre que en els darrers tres anys els salaris creixen poc o gens, l’excedent empresarial, o si es vol en altres termes, els beneficis, ho fan per sobre del PIB. Les increïbles retribucions dels alts executius, vist el que està succeint, no és una anècdota, ni criticar-los forma part de la demagògia, sinó un indicador clar que no tothom està suportant de la mateixa manera la redistribució de la riquesa que s’està produint a escala mundial.

Això, com apuntava més a dalt, no és generalitzable a tot Europa; França, Irlanda, Àustria, entre d’altres, mantenen polítiques que permeten als treballadors accedir a una part raonable del pastís. No és el cas d’Espanya, que a més pateix dos agreujants:

1.- Els salaris creixen poc però, a més, ho fan per sobre la productivitat, fet que significa un negre futur.

2.- La renda per càpita expressada en termes reals, és a dir, igualada en relació al poder adquisitiu de cada país, ens ha allunyat aquest darrer any de la convergència amb Europa. El PIB espanyol creix molt però a l’esquena d’una allau d’immigrants, fet que produeix un major increment de la població que la riquesa anual produïda i, per tant, disminueix el tros de pastís que correspon a cadascú.

En aquest context, l’esquerra espanyola no hi és ni se l’espera. No té res al seu programa que permeti enfocar aquesta fissura social que està creixent a Espanya. Es dedica a distreure el personal amb qüestions relacionades amb el desig, les politiques del desig: matrimoni homosexual, divorci instantani, canvi de sexe immediat i un llarg etcètera. Han convertit la tècnica romana de governar a base de “panem et circenses” en pur i simple espectacle, on tan sols hi resta el “circ”.

I per a cloure amb una nota positiva, subratllar un eix Basic d’acció per a resoldre el problema: que els treballadors participin en els beneficis, que puguin accedir a accions gratuïtes o pagades a costa d’aquells. En definitiva, passar d’un model de major comprimís i implicació amb l’empresa. Això é sanar contracorrent, però és l’única via si volem evitar un avançament accelerat envers una societat de “molt rics” i “molts pobres”. Com a la Xina (la governada pel P.C.), un dels països amb majors desigualtats del món.

Hazte socio

También te puede gustar