La paradoxa turca

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol La Unió Europea ha reprès el diàleg amb Turquia dirigit a una possible adhesió. El m…

Segueix-me a Twitter: @ jmiroardevol

La Unió Europea ha reprès el diàleg amb Turquia dirigit a una possible adhesió. El més remarcable d’aquest fet és que ve a posar fi a anys de bloqueig a les negociacions perquè aquest país passi a ser un membre de ple dret. Habitualment, l’esquema del debat que s’ha produït a Europa sembla dibuixar dos camps. Un, el que podríem anomenar ‘liberal’, que estaria per l’ampliació de la Unió Europea i que criticaria l’altre camp sota la idea que la UE no pot ser considerada "com un club cristià". Recordem que el PP espanyol estava -ignorem si han modificat la seva posició- en aquella primera posició i que havia estat una de les forces polítiques que havia utilitzat en termes pejoratius aquella expressió sobre el "club". La idea de fons és que l’Europa liberal i laica estaria per la multiculturalitat de la Unió i, per tant, no tindria especials reserves amb Turquia més enllà del compliment d’acords concrets, mentre que l’altra posició ‘cristiana’ tindria reserves per la naturalesa islàmica d’aquell país. Aquest és el plantejament que més o menys ha funcionat fins ara, però que reflecteix només una part de la veritat.

En realitat, l’oposició a Turquia ve en gran mesura determinada pel fet que, si formés part com a membre de ple dret de la Unió, les fronteres passarien a situar-se en terrenys tan conflictius com el Caucas, Síria o l’Iraq. Tot aquell espai seria també un espai a la vorera europea i a molts això els sembla un gran risc. També tenen pes les limitacions que les llibertats tenen a Turquia, bé siguin referides a la minoria turca, bé a la llibertat d’expressió, i al mal tracte que a vegades tenen altres comunitats religioses que no siguin l’Islam.

Però, a tot això, crec que cal sumar un factor addicional que trenca en part amb l’esquema de "el club cristià". L’entrada de Turquia reforçaria clarament dos aspectes que a Europa es troben en conflicte. Un d’ells seria el respecte a la vida del no nascut. La majoria política turca és clarament contrària a l’avortament, i persegueix una legislació restrictiva en aquest punt. El pes demogràfic, polític, amb caràcter creixent, i també l’econòmic, es farien notar. L’altra qüestió és el respecte pel fet religiós. Els paràmetres actuals que permeten la burla, l’ofensa, la injúria sobre el cristianisme en nom de la llibertat d’expressió, patirien sens dubte un trastorn important perquè Turquia no acceptaria amb facilitat que continués una tendència d’aquest tipus. La incorporació turca, doncs, obriria, com a mínim, dos grans fronts de conflicte amb el sector ‘laic’ que defensa la seva integració.

Del que s’ha dit fins aquí no pot deduir-se que siguin intercanviables els avantatges que la incorporació turca pot produir en determinats camps, també en el dels valors morals, pels perills que porta incorporada la seva adhesió. No es tracta de res d’això, sinó de demostrar que els esquemes simples en la vida política, moltes vegades, i sobretot en la d’àmbit internacional, no s’ajusten a la realitat de les coses.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>