La Posveritat i El País

el país

El concepte de Posveritat, declarada com a  “palabro” de l’any pel ‘Diccionari Oxford’, està dirigit a donar una pretensió de fet complex, històric, al discurs de Donald Trump i a la seva victòria. De fet, és un pas més cap a la neo llengua necessària per manipular la realitat, que té el seu intent més acabat en la perspectiva de gènere. Diguem-ho clar, la posveritat no existeix; el que si hi ha és manipulació, engany i mentida. I això no ho ha inventat Trump en la política. I la millor constatació d’això la tenim en el propi El País, en la seva edició del dia 24 de gener en la seva petita secció de cartes al director, on el que es publica per necessitat d’espai se sotmet a un acurat filtre.

Aquell dia entre les cinc cartes publicades, dues tenen tela. Una d’elles, titulada per la redacció amb l’explícit títol de masclisme rus, que dit així significa que tots els russos són tal cosa, diu ni més ni menys que a Rússia han aprovat una llei que permet a l’home pegar a la dona una vegada a l’any, i la signatària, Andrea Expósito, es queda tan ampla. El que en realitat s’ha aprovat en primera lectura, ho va tractar ForumLibertas en un editorial, és una llei sobre la violència familiar que castiga com a falta una primera agressió a un membre de la família, sigui dona, menor o ancià, que no doni lloc a lesions de significació, amb una sanció pecuniària, que si reitera la falta, es converteix en delicte i, per tant, és sancionat penalment. La diferència entre l’escrit i publicat és aclaparant i queda segons el parer del lector aplicar-li el qualificatiu de manipulació, engany o mentida.

La segona carta al director es titula Fecunditat, i es refereix a la combinació entre les barreres a la immigració i la insuficient natalitat als Estats Units i al Regne Unit, per exposar el següent: Em pregunto si tant Gran Bretanya com Estats Units amb les seves recents polítiques proteccionistes i nacionalistes acabaran obligant a augmentar la fecunditat de la població femenina als seus respectius països (ja existeixen exemples d’això en les lleis nazis). O sigui, que el senyor Olav Mazarrasa Mowinckel de Santander, amb la col·laboració d’El País compara la situació dels Estats Units i Regne Unit amb el règim nazi, i es permet apuntar que les dones poden veure’s obligades a procrear pels republicans i conservadors. Això és molt gros, sortit de mare, i el periòdic col·labora a això seleccionant -aquesta és una paraula clau- aquesta carta, igual que l’anterior entre un munt de moltes altres. Sense la selecció, no s’hagués produït el desvari públic. Per a major escàndol, ni els Estats Units, ni el Regne Unit tenen taxes de natalitat baixes. La del primer país és d’1,88 nens per dona en edat fèrtil, la del segon, d’1,81 per al 2014, una de les més altes d’Europa, a escassa distància de la taxa de reposició de 2,1. Si es vol buscar un país que està en una situació que ha superat el límit, no fa falta mirar tan lluny, perquè és el cas d’Espanya l’índex del qual és d’enderrocament demogràfic, solament 1,33 per al 2015.

Per respectar la deontologia professional bé faria El País, amb no donar via lliure a “postveritats” tan flagrants, en lloc de contribuir a la seva difusió, practicant una selecció més professional i menys ideològica de les cartes que decideixen publicar.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>