La pretensió irraonable

La cultura hegemònica d’aquest petit tros de món té la pretensió irraonable d’haver culminat la forma de pensar humana. Ai…

Forum Libertas

La cultura hegemònica d’aquest petit tros de món té la pretensió irraonable d’haver culminat la forma de pensar humana. Això ho creu d’una manera tan extrema que ha fet taula rasa amb tota la tradició prèvia i ha encegat les fonts originals del coneixement. Té aquesta pretensió a pesar del seu fracàs ostentós a procurar la felicitat i el sentit de la vida a les persones, i per a ordenar una societat orientada al bé on doni gust viure.

Aquesta cultura caracteritzada pel relativisme moral, la ideologia de gènere, el cientifisme –la degradació del pensament científic-, la cultura de la transgressió i el seu obligat producte: les escombraries culturals, el capitalisme financer descontrolat, constitueix un conjunt recent d’una determinada forma d’interpretar la vida humana a cavall entre l’antropologia, la psicologia i la sociologia. Aquesta concepció té uns quaranta anys de vida social, potser una mica més, depèn de com emplacem el seu inici, encara que els seus ingredients primaris puguin trobar-se molt més enrere. Com no sabien exactament com anomenar tot el procés que ha enfonsat la recerca de la racionalitat del pensament il·lustrat, el van anomenar postmodernitat. En realitat una cosa i l’altra no té res a veure, més aviat són formes culturals antagòniques, com amb encert plantejava Rafael Argullol, dies enrere en El País, al criticar l’estat de la universitat.
El pensament il·lustrat està mort i enterrat, i ha estat la cultura vigent la que ho ha fet; una forma de pensar que alguns anomenem cultura de la desvinculació. En aparent paradoxa, el seu gran enemic, la religió, no només no ha mort sinó que està en expansió. L’any 2050 els cristians superaran els 3.000 milions de persones, i els musulmans els 2.000. El conjunt de religions superarà el 85% de la població mundial, i això tenint en compte que Xina avui amb 2.000 milions d’habitants és el gran centre de l’agnosticisme religiós. La seva evolució encara podria decantar més les xifres en el sentit religiós del món.
La pretensió d’aquesta cultura desvinculada, que és l’oficial d’aquest país i gaudeix de predicament a Occident, es fonamenta en la Gran Ignorància. La nostra civilització té el seu origen en la Grècia clàssica amb les creacions i reelaboracions de Sócrates, Plató i Aristòtil, també en la fe monoteista d’Israel. Tot això pot significar, com a mínim, una història de la indagació sobre l’home i la humanitat vigent, de 2.500 anys. El cristianisme, per a molts la culminació d’aquesta història, té 2.000, i el règim de cristiandat que va donar lloc al món Occidental neix fa uns 1.600 anys.
Al costat de tot això, els 40-50 anys de la civilització desvinculada no signifiquen res, entre el 2 i el 4%. Abans que ella, s’han elevat amb afanys com a mínim mil·lenaristes altres formes de pensar: el marxisme-leninisme i les seves variants, o el nazisme, solament per a apuntar les del segle XX. El seu èxit en termes històrics ha estat breu i escàs. La civilització desvinculada seguirà el mateix camí, perquè té escàs bagatge i poc recorregut de futur si s’analitzen les crisis en les quals viu immersa: des de la seva incapacitat educadora a la revolta hedonista dels joves; des del capitalisme sense rostre humà, on la persona és ningú, fins a la incapacitat per a sacrificar-se –per a protegir la naturalesa en solidaritat amb les generacions futures, amb els pobres del món- Sacrificar-se una mica, solament, diguem, ser un 10% més pobres els més rics, els riquíssims.
Aquesta forma de pensar que tan bé encarna l’actual política espanyola, va cometre un error inicial, suïcida, que l’està enterrant. Va voler ignorar el fet que cap època pot afrontar els seus reptes sense recórrer als recursos culturals, morals i jurídics del passat, sense contar amb el que significa les seves pròpies tradicions i fonts culturals.
Hazte socio

También te puede gustar