La religió i l’Estat,no és tan difícil

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol Aristòtil ja va deixar assentat que perquè la ‘polis’ pogués funcionar havia d’imperar l’am…

Forum Libertas

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol


Aristòtil ja va deixar assentat que perquè la ‘polis’ pogués funcionar havia d’imperar l’amistat civil, un tipus de relació entre els seus membres que no es basava en l’emotivitat de l’afecte sinó en el respecte mutu. Aquesta característica continua sent vàlida avui en dia i necessària perquè un país prosperi. Però la política ens brinda exactament el contrari, la creació d’antagonismes de vegades extraordinàriament inflats, exagerats, amb l’esperança que generin benefici per al propi grup, per al propi partit. Llavors la política deixa de ser el lloc on es proposen i debaten amb rigor propostes diferents per a la millor realització del bé comú i passa a ser una selva habitada per depredadors, on l’objectiu fonamental és destruir l’adversari polític. Aquesta característica, més accentuada encara, es produeix en l’àmbit de les relacions entre l’Estat i l’Església, almenys per part d’una fracció que faria i diria l’impossible per aconseguir fer mal a l’Església Catòlica.

En realitat, entre persones raonables, la qüestió no és tan difícil i el propi Jean Daniel estableix el marc de referència en un recent article al diari El País, no referint-se al fet catòlic sinó al musulmà, però la fórmula té validesa general. Diu "la modernitat consisteix en separar la fe del poder i l’Estat de la religió". Amb matisos, l’afirmació és exacta: la religió s’ha de separar del poder de l’Estat, no pot ser promíscua, encara que tampoc silenciosa; no pot buscar privilegis, però tampoc ha de callar davant el que consideri un mal per a l’ésser humà provocat des el mateix Estat, cosa gens estranya en una societat que, com hem dit abans, fonamenta la seva política en la destrucció de l’altre, en la generació d’interessos espuris.

Per la seva part l’Estat no ha de voler intervenir en la religió, l’ha de respectar. I aquesta paraula és fonamental, és la que li ha faltat al Govern de Rodríguez Zapatero, perquè el respecte és en primer terme una actitud, però després també un comportament que s’ha de traduir en pràctiques concretes. Determinades lleis, sense diàleg, amb els sectors catòlics sense buscar entendre les seves raons, sinó negant-les de pla i criminalitzant-les, no ha fet res més que atemptar contra el respecte. Aquest estat que no s’immiscueix en la religió, al mateix temps, ha de reconèixer el que d’aportació positiva aquesta comporta, des del punt de vista de l’educació dels ciutadans, per al servei i la participació política, quan es dóna. El que significa d’aportació a la cultura sobre la qual ens fonamentem i que no ha sorgit de l’Islam precisament, i també per la multitud de serveis socials que presta. Una església independent del poder polític i un Estat respectuós amb ella és el fonament perquè un país funcioni bé, cosa que el nostre necessita amb urgència i desesperadament.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar