La sentència del Tribunal d’Estrasburg sobre el crucifix en les aules

Aquest és un comentari provisional a reserva de conèixer el text de la sentència. Escric per tant, guiat únicament per les…

Forum Libertas

Aquest és un comentari provisional a reserva de conèixer el text de la sentència. Escric per tant, guiat únicament per les informacions abundants sorgides en els mitjans de comunicació. Una vegada més, sembla que es produeix una confusió deliberada entre el significat religiós i la dimensió cultural d’un dels símbols per excel·lència de la nostra civilització, el crucifix.

La sentència considera que el Govern italià, al no retirar els crucifixos de les escoles públiques, comet una violació dels drets dels pares a educar als seus fills segons les seves conviccions. Aquest plantejament, si no incorpora més matisacions, assenyala un fet tràgic: la justícia del Tribunal d’Estrasburg no considera, de cap manera, la importància de les fonts culturals i morals, la de la tradició a la qual està adscrita la nostra cultura.

La creu omple l’espai públic europeu més enllà de l’espai institucional a tot Europa. Apareix en banderes dels Estats, en monedes, en documents, sense que això equivalgui a confessionalitat. Els suïssos, noruecs, finlandesos, britànics i altres més, que viuen, i en algunes ocasions moren, al servei d’una bandera creuada, estan subjectes a un Estat que viola els drets humans? És evident que no. Estan servint, vivint en una tradició concreta, més enllà del seu significat confessional o religiós.

Si un musulmà britànic adscrit a l’exèrcit es negués a lluitar per considerar que la bandera el discrimina, què succeiria? Li donaria la raó el Tribunal d’Estrasburg i decretaria el canvi de la bandera del Regne Unit? La resposta és evident. I si la creu pot estar en la bandera, que és el símbol de tot el que significa un Estat, una nació, una pàtria, la terra dels pares, si pot estar en les monedes, expressió màxima del poder institucional, no s’entén si no és per prejudici ideològic que no pugui estar en la modesta paret d’una escola.

Hazte socio

También te puede gustar