La soga al coll

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol No sé si hi ha prou consciència, encara que la meva impressió és que és bastan…

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

No sé si hi ha prou consciència, encara que la meva impressió és que és bastant evident que no. Però, progressivament, la nostra societat avança generant nous problemes sense tenir resolts els que creu que va deixant enrere, senzillament perquè són substituïts per uns altres en l’imaginari col·lectiu, però no perquè els haguem resolt. La majoria d’aquests problemes arrenquen d’això que venim a denominar ‘estil de vida’ i que en realitat significa la forma de viure d’acord amb un determinat sistema de valors i virtuts, o l’absència d’ells.

Per exemple, un nou fenomen entre els joves està cridant l’atenció i mou a preocupació per raons evidents, és l’anomenat ‘sexting’, una expressió anglesa que designa la tendència creixent a la difusió a internet d’imatges de contingut eròtic i pornogràfic protagonitzades per joves i adolescents que les aboquen voluntàriament a la xarxa. No es tracta en aquest cas del producte d’un engany d’un adult sobre un menor o de l’agressió on line d’un pedòfil, sinó d’un acte lliure del jove. Els mecanismes que porten a aquest exhibicionisme de caràcter sexual guarden una evident relació amb el tracte que la nostra cultura atorga al sexe. Negar això és negar una evidència, i és que els fets tenen conseqüències.

Els menors observen una societat en què pràcticament tot en l’àmbit sexual, per molt pornogràfic que resulti, és celebrat com un signe de llibertat i de progrés. Llavors, per què no va a incorporar-se al món adult a la seva manera? En realitat, tots els joves i adolescents al llarg de la història han fet el mateix, s’han apropiat de les pràctiques dels grans, les han imitat recreant-les i d’aquesta manera han anat forjant la seva maduresa fins que en un moment donat arribaven a l’edat de pas i es convertien en adults. El problema sorgeix quan el conjunt de la societat, i més enllà d’ella de les institucions públiques, transmeten un tipus de cultura que en ser assumida per l’adolescent li comença a destruir com a persona.

Tot el que de dolent els passa als nostres joves i adolescents no és gens més que el reflex del que transmet la nostra societat. Això és una evidència. Sempre ha estat així. Es produeix llavors la gran paradoxa: en el període de la història en què hi ha una major atenció material cap als joves es produeix la major destrucció de la seva persona. Se’ls porta a l’edat adulta immadurs, sense capacitat de forjar els seus propis criteris, en molts casos sense condicions per integrar-se en la societat. Si no fos per la ceguesa ideològica, es relacionaria clarament aquest fenomen nou amb altres ja preexistents que es donen fora de la xarxa, com el creixement dels avortaments en adolescents i, al mateix temps, el retard cada vegada major en la maternitat. Això és una anomalia d’impacte amb fortes repercussions que no mereix la més mínima atenció. Com ho és l’elevat atur juvenil, la creixent població dels mal comptats ‘ni-ni’, la pràctica de la borratxera com a forma de diversió, o la nocturnitat en el mateix ordre de coses. En fi, tot un conjunt de dades que defineix simplement una mala educació. I si una societat produeix tal cosa l’adjectiu que a ella li correspon salta a la vista.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>