La vomitada de Javier Marías

Javier Marías quan tracta dels catòlics no escriu, vomita, i qui ho dubti que llegeixi la seva última aportació a aquest g…

Forum Libertas

Javier Marías quan tracta dels catòlics no escriu, vomita, i qui ho dubti que llegeixi la seva última aportació a aquest gènere de la vomitada a El País, ‘Excomuniones de quita y pon’. És una evidència que l’èxit extraordinari de la JMJ li ha fet mal, a ell i a altres persones, com és el cas d’Almudena Grandes, per citar altres comentaristes recents que perden l’oremus quan analitzen a pilota passada el que ha estat la JMJ.

Però, sense discussió, Javier Marías ocupa un lloc destacat en l’exabrupte totalitari, és a dir aquell que prescindeix de tota dignitat, de tot respecte per les persones que critica, a les quals no concedeix en la pràctica una categoria de ciutadà normal. Anomena "hordes" als pelegrins, associa als boy scouts, el moviment de joventut més gran del món, aquell que ha unit per sobre de races i diferències a més persones, amb la Falange. Qualifica als joves assistents a la JMJ -el meu fill hi va ser allà precisament amb els escoltes d’Europa- de "tarats mentals", i titlla de sòrdida tota l’alegria que va envair d’una forma evident l’espai de Madrid, i que sorgia sense cap dubte per les imatges que va servir de manera abundant la televisió. Diu que l’Església catòlica les ha convertit en sòrdides.

Cal tenir una percepció cognitiva de la realitat molt deficient per arribar a realitzar aquest tipus d’afirmacions. D’aquí la constatació inicial que l’èxit de la JMJ també es pot mesurar per la ràbia pura i dura que ha provocat en algunes persones, cas exemplar de Javier Marías. No es tracta de que no es pugui criticar, és clar que sí. Tot acte realitzat per l’ésser humà és subjecte a crítica, però el que passa és que Javier Marías no practica aquesta crítica sinó que senzillament desqualifica a les pròpies persones, les converteix en subhumans. Es refereix al Papa com el "Bruixot Suprem" i als catòlics els qualifica de membres d’una tribu. I considera que el que va succeir a Madrid és un atemptat a la salut democràtica i mental.

Estic convençut que certament va afectar la seva salut mental, però a la seva en concret, perquè és evident que qui ha escrit un text com el que s’ha publicat ha de tenir una percepció de la realitat fortament alterada, que segurament serà temporal, conseqüència del impacte de la Jornada Mundial de la Joventut i el de veure a centenars de milers de joves de tot el món concentrats per expressar la seva fe en Jesucrist i el seu sentit de participació en l’Església.

Esperem que Javier Marías recuperi la lucidesa, mentre tant cal dir que aquest tipus de discurs té una forta component totalitària perquè nega tot dret a existir a l’altre, al que assenyala amb el dit: als catòlics, als joves que han participat en la JMJ, i especialment al Papa i les persones més destacades de l’Església espanyola com el cardenal Rouco. Evidentment, hi ha un dany a la salut democràtica, però no el de la JMJ, això és una evidència, sinó el de les actituds i discursos com el que encunya ara Javier Marías.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol

Hazte socio

También te puede gustar