L’abstenció, Espanya i Catalunya

Hauríem de remuntar-nos a 1991 per a què les eleccions municipals a Espanya tinguessin una participació més feble. Sota aquest punt de vista, és un re…

Forum Libertas

Hauríem de remuntar-nos a 1991 per a què les eleccions municipals a Espanya tinguessin una participació més feble. Sota aquest punt de vista, és un resultat mediocre.

En realitat, és molt pitjor que això, perquè aquestes eleccions han estat presentades en termes de primàries, d’un pols entre el PP i PSOE de Zapatero, entre els múltiples greuges, presumptes i reals, que Zapatero ha comès i l’estratègia del PP de convertir primer l’Estatut de Catalunya, i després la qüestió del terrorisme, en temes centrals d’aquesta campanya.

Que en aquestes condicions, amb el tema d’ETA viu per al mig, quatre de cada deu ciutadans hagin decidit no anar a votar, indica amb claredat que en el sistema polític espanyol, està aflorant una esquerda de considerables proporcions.

Els partits, com sempre, tendiran a evitar tota referència a aquesta qüestió però el silenci no pot obviar la realitat. I la realitat és que la democràcia espanyola presenta símptomes de decrepitud que no són propis ni de la vitalitat del país ni de d’escàs temps de vol del nostre sistema democràtic. En definitiva, som dels últims que hem arribat a ella a Europa.

Però si això succeeix a Espanya, a Catalunya, l’esquerda és ja un forat negre (i això òbviament ha influït en la mitjana espanyola) Un forat de gravetat negativa que a poc a poc es va empassant les il·lusions dels catalans davant la inanitat dels partits polítics. Els socialistes no volen ni sentir parlar d’aquesta crisi real.

En definitiva, tot i la sagnia de vots, el seu poder a Catalunya és gairebé total, i l’ambient resulta cada vegada més asfixiant per a qui no assumeixi aquesta hegemonia que vol imposar-ho gairebé tot.

CIU pot consolar-se amb que ha mantingut les seves tres diputacions, ha resistit l’embat, ha millorat posicions a Barcelona, encara que ha perdut d’una manera rotunda la ciutat de Tarragona. Però el problema real, és el per qué la gent no va a votar.

L’estat de protesta és evident. Si a l’abstenció se sumen els vots en blanc i els nuls, superen la meitat del cens. Si ningú escolta aquesta veu que ja és un clam, el resultat solament pot ser un: la presència temptativa de noves forces polítiques.

L’intent de Ciutadans ha fracassat, i segurament continuarà perdent gas, perquè és molt difícil construir un partit sobre una sola negació.

Nous gestos polítics apunten pels extrems, però resulten massa febles com per què signifiquin res. La CUP a l’esquerra de la no-esquerra que signifiquen ex comunistes i ex independentistes i Plataforma per Catalunya en una adaptació, molt centrada en la immigració, del lepenisme francès.

Difícilment els extrems satisfaran el que el forat negre demana, però el que és evident és que o bé qui està en l’escenari polític imprimeixen una regeneració política, o sortiran noves formacions i nous estils de fer política.

Hazte socio

También te puede gustar