L’atac contra la Sagrada Família

Fa ja un munt d’anys que el creixement de la Sagrada Família, l’únic temple expiatori que es construeix en el món, provoca disgus…

Forum Libertas

Fa ja un munt d’anys que el creixement de la Sagrada Família, l’únic temple expiatori que es construeix en el món, provoca disgust en sectors caracteritzats pel seu sectarisme antireligiosos. El veure com a Barcelona s’alça una obra religiosa que constitueix un centre d’interès mundial -el lloc més visitat de la ciutat per sobre de tots els restants monuments i museus, inclòs el segon amb major afluència, el del FCB- ha fet que periòdicament s’aixequin veus que pretenen que el temple no es culmini, sota l’argument fal•laç que Gaudí no l’hagués realitzat de la mateixa manera. De seguir aquest criteri, la majoria de les grans catedrals gòtiques no s’haurien finalitzat, perquè gairebé mai el mestre d’obra que la iniciava era el continuador. El fet que l’arquitecte Gaudí fos un catòlic, ara en procés de beatificació, accentua aquella actitud.

Tot això no em duu a afirmar que el traçat del túnel de l’AVE a escassos centímetres de la Sagrada Família sigui un fet morbós i deliberat. No ho crec, encara que al mateix temps i com a tècnic que coneix les dades, em resulta incomprensible entendre per què tanta tossuderia a escollir l’opció constructiva més cara, lenta i arriscada, o sigui el pas pel centre de la ciutat, que, a més, condicionarà la velocitat de passada del Ferrocarril convertint l’AVE en una espècie de tramvia.

Ara, el ministre de Foment, José Blanco, que en massa ocasions confon la pràctica política amb la insídia, ha dit en un lloc teòricament tan seriós com és el Congrés dels Diputats que l’amenaça per al temple no radica en el túnel ni en les vibracions del pas del tren, sinó en la pròpia construcció, que pel seu pes origina esquerdes. Mai ningú s’ha atrevit a dir tal barbaritat. I aquesta no ha de deixar-se passar per alt, perquè darrere d’ella ja s’han començat a llançar altra vegada aquells que volen evitar que l’obra es culmini.

La vinguda del Papa per a consagrar el temple, que és una parròquia de Barcelona, encara accentua més la recerca de causes que desvirtuïn l’obra. Basti recordar que en els anys 70 un arquitecte insigne proposava detenir les obres i convertir el construït en una estació de metro. Sí, una estació de metro en el que després ha estat catalogat per la UNESCO com patrimoni de la humanitat. Però, és que la veritat, la realitat, els fets, el que és just, la bellesa, no els importa mai per A res als sectaris. El que els interessa és simplement destruir allò que els destorba i el temple destorba.

L’argument del Sr. Blanco intenta a més guarir-se en salut. Persegueix cobrir-se de l’escàndol que pot produir-se si la continuïtat del temple es veu amenaçada ara o dintre de dos anys com fruit del moviment del subsòl o de les vibracions ocasionades pel pas del ferrocarril.

Barcelona té una mala història en túnels dotats de totes les garanties. Encara està fresca la memòria de la desgràcia del Carmel, un barri de la ciutat, que com a conseqüència d’una obra d’aquest tipus, dedicada al metro, literalment s’empassà tot un edifici. El que ha de fer el ministre si és que té un mínim interès en la veritat de les coses és explicar com és possible que: 1) Presenti un informe provisional de la UNESCO com a definitiu. 2) L’informe provisional digui una cosa i el dels tècnics, també de la UNESCO que van presentar els seus resultats dies abans, afirmin el contrari. 3) Com s’explica que argumenti en nom de la UNESCO quan a dia d’avui encara hi ha experts d’aquella organització estudiant la Sagrada Família.


Blanco és un seguidor fidel de Rodríguez Zapatero. Ho és sobretot en allò en el que destaquen: en la utilització de l’engany a gran escala com a arma política.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar