L’avantatge perdut de Catalunya

Crec fermament en la consulta com a solució democràtica a l’atzucac en el que estem. Dit això, afirmo que ni la independ&eg…

Crec fermament en la consulta com a solució democràtica a l’atzucac en el que estem. Dit això, afirmo que ni la independència, ni la tercera via, i menys encara l’Estat del PP, resolen per si sols els nostres problemes greus i complexes, tan oblidats que ni tan sols estan a l’agenda. Quatre són els factors crítics: la natalitat, la difícil relació productivitat-millora de l’ocupació, l´educació/capital humà, i el creixement econòmic. Aquestes qüestions estan estretament relacionades en una concatenació de causes- efectes.

Dels quatre fixo el focus en el més oblidat i maltractat pels poders públics: el del rejoveniment de la població. El 2022 la mitjana d’edat dels catalans serà de quasi 45 anys, i de 59 el 2050. Aquest fet és un gros llast per a la productivitat que té, junt amb la creativitat, el seu període òptim entre els 30 i 40 anys (fet que no es correspon amb la corba vital salarial que està desplaçada en el temps). L’experiència segons el lloc de treball pot afegir entre 4 i 10 anys a aquell màxim, però en to cas, en termes globals -hi ha singularitats, és clar- es produeix un descens significatiu a partir dels 50 anys. El gruix de la població catalana ja està fora de la zona òptima, i cada vegada ho estarà més. També afecta a la capacitat d’estalviar i invertir que té el seu òptim entre els 45 i 55 anys, mentre que la majoria de jubilats no produeixen i consumeixen estalvi. Catalunya deixa enrere a passos accelerats el perfil d’una població productiva, innovadora, estalviadora i inversora que devia tant a la cultura com a la joventut de la seva població.

Cal afegir, a més, la pèrdua de població. Ja mor més gent que neix, i en marxa més que en ve, de manera que el 2022 haurem perdut 400.000 habitants. A l’ensems, l’esperança de vida al jubilar-se serà de 21 anys, i per tant hi haurà més persones més grans de 85 anys.

Les conseqüències en ajustada síntesi són: 1. Pèrdua de llocs de treball; d’aquí al 2030 seran 151.000 menys (Espanya 870.000) només per l’efecte depressiu de la població. 2. Reducció de la renda total, per persona, i dels ingressos per finançar la despesa pública. 3. Augment dels costos en sanitat, i dependència. 4. Retallada a les pensions: els que es jubilaran el 2030 tindran una pensió un 40% inferior a la dels jubilats del 1996.

Governs, partits polítics, cal continuar perdent temps o fem alguna cosa útil?

Publicat a La Vanguardia el 2 de desembre de 2014

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>