L’avortament: un govern trampós

Rodríguez Zapatero i els seus governs passaran a la història d’aquest país com els més tramposos des de la recuperació de la democràcia. Aquells que e…

Forum Libertas

Rodríguez Zapatero i els seus governs passaran a la història d’aquest país com els més tramposos des de la recuperació de la democràcia. Aquells que es dediquen a enganyar sistemàticament al ciutadà. En definitiva, els que manquen de la moral mínima necessària per a exercir la política entesa com la construcció del bé per a la comunitat.

La terrible crisi econòmica que simplement s’ha iniciat i que Zapatero negava a finals de l’any passat, ha donat lloc a cerimònies de la confusió i de la distracció ressuscitant, amb una gran irresponsabilitat el fantasma enterrat de la guerra civil i l’enfrontament entre germans, recuperant el tema de l’eutanàsia i ara, en contra precisament del que va anunciar i del que estableix el programa del PSOE, traient-se una nova llei de l’avortament de la màniga.

És molt evident que el que intenta el govern és distreure l’atenció de la crisi i de la seva incapacitat per a plantar-li cara, dissimular la seva demagògia, abans obrint barra lliure als immigrants, ara negant-los en sec el pa i la sal. Fins ara Zapatero per conveniència havia resistit les pressions del lobby avortista, realment preocupat després del cas Morín, perquè ha estat la primera vegada que s’ha practicat una gran redada contra aquells que es dediquen a la pràctica massiva de l’avortament il·legal, i que són molts. Aquest lobby viu a cavall del negoci, les clíniques privades on es realitzen el 97% dels avortaments, i la política, perquè una esquerra que ja no transforma res utilitza banderes residuals d’aquest tipus. També perquè diners i política es creuen en aquest terreny, llaços de partit, familiars, d’amistat, intercanvien favors entre el camp polític i responsables d’aquest negoci d’extermini.

Però Zapatero no volia ficar-se en el desgavell d’una llei de terminis amb una formulació –el que li reclama el lobby- que vindria a ser l’equivalent d’una llei com la “de Punt Final” en l’Argentina. És a dir, que impedeixi el buscar responsabilitats penals davant el fet en el passat i, a més, doti d’impunitat en el futur. Zapatero no volia ficar-se en aquest jardí entre altres raons perquè no és tan senzill com sembla, com els mesos esdevenidors permetran constatar-lo. No vol dir que no pugui aconseguir-lo sinó que el seu cost serà important.

Per altra banda, existeixen seriosos dubtes jurídics a la llum de la jurisprudència del TC que una llei de terminis sigui d’acord amb la Constitució Espanyola, perquè una cosa és poder avortar considerant que existeix un mal major, la violació, la salut de la mare, la malformació del fetus –sigui aquest argument justificat o no – i altra cosa avortar perquè sí durant un període de temps determinat, amb la qual cosa desapareix tota la protecció que el nasciturus té en la jurisprudència espanyola. Clar que tal com han anat les coses, la pèrdua de prestigi del TC comporta el pensar que es tracta d’un organisme polític atent a les indicacions del poder, però tot i això el problema objectiu per a Zapatero existeix.

Cal dir que els arguments de la ministra de la Igualtat, per a justificar la llei, són falsos. Si coneix els fets senzillament menteix. I si no els coneix, és una ignorant amb escassa responsabilitat, perquè no és cert que calgui donar una protecció jurídica a la dona que avorta al metge que fa la pràctica perquè ara tal protecció no existeix. Subratllem-lo: tal afirmació és falsa. Dona i metge avui estan absoluta i perfectament protegits, els qui no estan protegits són aquells que cometen actes il·legals, però, per què en el tractament de l’avortament com delicte el delinqüent hauria de tenir unes garanties excepcionals? El problema d’Espanya no és la falta de garanties, com ho demostra per exemple el cas Morín, el problema és la il·legalitat massiva com a conseqüència que l’avortament s’ha convertit en un negoci promogut per empreses privades, que fa que acudeixin a Espanya dones procedents de països, com França, Itàlia, Dinamarca, Holanda, entre uns altres, que tenen lleis de terminis. L’avortament il·legal existeix a tot arreu, fins i tot a Holanda, la més permissiva, on un avortament de 25 setmanes és considerat homicidi i poca broma. Per tant, el primer que s’ha de resoldre és el compliment de la llei. En cas contrari una llei de terminis servirà simplement per al mateix que la d’ara, per a que avorti qui vulgui i quan vulgui, això sí amb major cobertura per a la pràctica del delicte. I això és senzillament escandalós. Ho és no sol per a aquells que pensem que l’avortament és un mal, sinó també per a aquells altres que equivocadament sostenen que és una solució, però una solució que ha de ser respectuosa amb alguna cosa tan elemental com és el compliment de la llei.

El fet que el govern utilitzi com element de distracció l’avortament, no justifica en cap cas el que la societat civil, els partits polítics, deixin fer. Per contra és una gran ocasió per a debatre allò que fa molts anys que s’evita i se censura: la naturalesa de l’avortament, la seva bondat o maldat, les conseqüències per a les dones que el practiquen i per al conjunt de la societat. Els seus efectes a curt termini però també per la seva importància, a llarg termini. Si ens organitzem podem sortir d’aquest debat amb una societat espanyola menys frívola i més conscient de la realitat i de les seves conseqüències. Traiem l’avortament de la seva caixa negra i mostrem-lo en totes les seves dimensions als ulls dels ciutadans. Aquest és l’esforç que cal fer i no incórrer en l’error de mirar cap a un altre costat. I els partits polítics que àdhuc conservin un fonament d’ètica en la seva actuació han d’assumir-ho. El debat sobre l’avortament serà per a ells també una verificació de si pertanyen a la mateixa categoria de qui ens governen o poden constituir un factor d’esperança i de canvi.

Hazte socio

También te puede gustar