Les divisions del Papa

És una frase tòpica però reflex exacte d’una mentalitat. Va ser la resposta de Stalin a un preocupat Laval, dirigent del Front Po…

És una frase tòpica però reflex exacte d’una mentalitat. Va ser la resposta de Stalin a un preocupat Laval, dirigent del Front Popular governant a França, que va acudir a ell a causa de que Alemanya implantava el servei militar obligatori en 1935, i temia una agressió. El governant francès li demanava a Stalin que no perseguís tant als catòlics russos perquè això ajudaria al Govern de París en les seves relacions amb el Papa. I el dictador comunista va respondre amb aquella coneguda frase sobre "les divisions" amb que comptava l’exèrcit papal, per subratllar la insignificança militar de l’Església, cosa d’altra banda exacta. Però això no representa absència de força, només que la posseeix d’un altre tipus, més poderosa, la que uneix la capacitat de diàleg amb el lideratge moral. Perquè cal dir que el Papa és des de fa molt temps l’únic líder a escala global. La seva veu té una repercussió que no tenen governants poderosos, o la pròpia organització de Nacions Unides.

Ara amb la mediació del Papa Francesc amb Obama i Raúl Castro s’ha tornat a demostrar. La perspectiva a llarg termini amb la qual treballa la Santa Seu, que no respon a avatars momentanis, i la seva paciència, fan possible resultats extraordinaris com aquest, que situa en vies de solució un conflicte històric i enquistat, gràcies a la mediació catòlica, un subjecte antany reprimit, perquè aquesta ha estat la situació dels catòlics a Cuba durant molts anys; un país, el subratllo, que va suprimir la festa de Nadal, guiada pel fervor anticristià del règim, i que fa pocs anys va recuperar de la mà d’una aproximació que va tenir el seu punt culminant en la visita de Joan Pau II a l’illa. De perseguit a subjecte de confiança principal. I què dir dels Estats Units, que al llarg de la seva història només ha tingut un president catòlic, perquè fins Kennedy era un estigma ser-ho i poder aspirar a la més alta responsabilitat política de la nació. Ser catòlic ha estat durant molt de temps per a l’establishment americà subjecte de sospita, per "obeir" a una autoritat estrangera, el Papa. Molt han canviat les coses, i en aquest impuls el període de Reagan i Joan Pau II va resultar fonamental. Tot això cal recordar-ho, perquè en una societat sense memòria tot sembla que neixi cada dia, a cada gest.

A tota aquesta trajectòria s’uneix la voluntat del Papa Francisco d’ajudar en els conflictes que castiguen la humanitat: Orient Mitjà, la situació dels cristians perseguits, el conflicte palestí israelià, la immigració a Europa. Tot això forma part de l’agenda de la Santa Seu, com en l’àmbit llatinoamericà forma part la prudent mediació a Veneçuela per aconseguir un àmbit de diàleg entre postchavisme i oposició, en una societat que s’enfonsa econòmicament.

Però, tot això ho fa l’Església per una causa religiosa en la qual la fe es concreta en unes normes morals que tenen conseqüències socials, i en primer terme la defensa i promoció de la dignitat i els drets de la persona humana. I promoure els drets humans en determinats llocs i temps té connotacions polítiques. Per motius religiosos, l’Església defensa uns principis ètics universals sorgits de la llei natural i que són vàlids per a tota la humanitat. En aquest context cal situar ara aquest gran resultat en la mediació entre els Estats Units i Cuba, en la qual l’estil i el detall són diferents de la política habitual. La Santa Seu ha respost a les referències agraïdes d’Obama i Raúl Castro amb gran humilitat, perquè des de la lògica cristiana el que fa no té un especial mèrit, perquè simplement, com en l’Evangeli, és el servent que compleix la tasca que li ha encomanat seu Senyor. Treballar per la pau i la reconciliació al món.

A la llum d’aquesta experiència cal esperar que els que amb molta facilitat fan balanços de l’Església incorporin també tots aquests fets, i entenguin que juntament amb l’encert del Papa hi ha la tasca, en primer terme la pregària, de tota l’Església que el fa possible.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>