Les estranyes prioritats del govern

Encara que seria més precís que digués els governs, per tal d’incorporar als d’algunes CCAA que manifesten un estrany sentit del que són les prioritat…

Forum Libertas

Encara que seria més precís que digués els governs, per tal d’incorporar als d’algunes CCAA que manifesten un estrany sentit del que són les prioritats.

Però centrem-nos en el govern d’Espanya. Ja ens ha avençat quines són les seves prioritats (per la boca dels seus dos vicepresidents: Fernández de la Vega i Solbes): desenvolupar el laïcisme d’estat, revisar la llei de l’avortament, i el sistema electoral, a més d’un retoc en la Constitució (pensant sobretot en l’assumpte pendent de la successió real).

Pel que fa al laïcisme, ForumLibertas ofereix un editorial que no té es pot desaprofitar i que fa innecessari que afegeixi res més, en tot cas subratllar que ni somniant-ho aquesta qüestió forma part de -diguem- les primeres vint prioritats dels ciutadans d’aquest país, comptant que les últimes reflecteixen un interès del tipus del 0,18%.

El de l’avortament té més sentit, per l’escàndol que s’ha anat produint i s’ha estès per Europa com a conseqüència del cas Morín i altres clíniques de Madrid, i sobretot pel fet que a Espanya es ve a avortar des de tot el món perquè és l’únic país occidental on és absolutament lliure.

Com aquest fet castiga a les dones, les posa en risc, constitueix una sagnia per al nostre capital humà, i ajuda a augmentar el desequilibri de la Seguretat Social afavorint la seva fallida, semblaria lògic que el govern s’ocupés d’incentivar mesures que d’una banda permetessin complir la llei, deixant així de ser un país bananer, i per una altra, afavorís que les mares decidissin tenir el seu fill.

El que ha dit la vicepresidenta no té res a veure amb això, i parla de “millorar les garanties per a les dones”. I això ho diu quan totes les dones que s’han vist implicades en avortaments han mantingut un absolut anonimat i han tingut una protecció judicial extraordinària, que no té equiparació ni tan sols quan es tracta de casos de menors.

El de la llei electoral, doncs està bé, perquè la que tenim, que va néixer d’una necessitat, enfortir els partits a la sortida del franquisme, ha mort de l’èxit perquè ha provocat el càncer de la partitocràcia més extrema que existeix avui a Europa, inclosa Itàlia.

Si la democràcia té com a condició necessària l’existència de contrapesos en relació a l’executiu, Espanya fa anys que presenta un greu dèficit en aquest sentit, perquè tant el Parlament com la Justícia es troben en gran mesura en mans del govern i per a ser més exactes d’una sola persona, el seu president.

Riguis vostè dels poders de la República presidencialista francesa comparat amb el que es maneja Rodríguez Zapatero (i els seus antecessors, és clar). Però els tirs tampoc van en el sentit d’afavorir l’elecció directa del diputat, el millor remei contra el gegantisme partidista.

El vicepresident econòmic, ha sortit a la palestra, el Congrés, per a dir que no hi ha crisi, perquè el creixement econòmic no permet aplicar aquesta paraula, i que no pensa adoptar cap mesura més de les ja adoptades.

Parlant clar, “aquí no passa gairebé res, i no vaig a moure fitxa”.

Curiosa sensació la que se’ns queda als ciutadans del carrer, que veiem com el nostre salari es redueix en termes reals en la proporció en la que s’encareixen les coses. Per al Sr. Solbes que els ramaders estiguin en crisis pel baix preu que perceben de la llet mentre que aquesta doblega el seu preu fins a arribar al consum, és una anècdota.

És que un govern socialista no es ficarà mai amb els marges d’intermediació en una situació com l’actual, on l’escàndol és visible? Perquè mentre, els agricultors, ramaders i els consumidors ho passen malament, la resta de la cadena alimentària guanya marges.

Les grans empreses distribuïdores no estan contribuint a mantenir els preus, sinó que abusen de la seva situació de predomini. Si fins i tot Sarkozy sent només ministre de l’interior ja va intervenir en aquesta matèria! Això si és una prioritat entre les moltes altres que haurien d’abordar-se, i no les solemnes ximpleries que ens vénen explicant.

Hazte socio

También te puede gustar