Les perversions del feminisme (de gènere)

feminismo Lidia Falcón

Que ningú s’irriti amb el títol perquè és una còpia pura i dura d’un article de Lidia Falcón Les últimes perversions del feminisme publicat a Públic el 8 març. La meva única aportació ha estat afegir “gènere”, per pura lògica del contingut a la referència usada per una acreditada i dura defensora del feminisme.

Falcón denuncia, amb la contundència que l’ha fet famosa, diverses derives que s’han donat en l’acció de defensa a la dona fins a degenerar el seu sentit a causa de la perspectiva de gènere.

La primera és la crítica a l’acceptació de la prostitució  com una tasca com una altra qualsevol realitzada per professionals, en lloc de l’explotació sexual i econòmica que és, i qualifica de “infame” la campanya a favor de la seva legalització. A Forum Libertas ens hem ocupat en diverses ocasions d’aquest escàndol i brutal contradicció, que tenen en Ada Colau una de les seves acèrrimes defensores. No és estrany si es considera que a Barcelona habita un poderós lobby pro-prostitució, que ha tingut la poca vergonya de presentar el paripé d’una “escola de formació”.  I a partir d’aquí, que és un assumpte bàsicament de diners, de molts diners, comença la perversió causada per la perspectiva de gènere. Falcón té l’honestedat d’una altra mercantilització del cos de la dona, els “ventres de lloguer” (maternitat subrogada pels formatejadors de ments i alquimistes de la paraula) i enfoca la responsabilitat cap als principals interessats: el moviment homosexual de condició masculina, els gais “que tenen influència en molts partits polítics i diners per finançar les seves campanyes”. Si aquesta brutal pràctica de pagar a una dona perquè cedeixi el seu úter en arrendament fos una iniciativa generada per un altre públic, les crítiques serien generalitzades. Encara que en això Falcón s’oblida que les líders intel·lectuals del Gender, començant per Judith Butler, també ho recolzen des de la seva condició de lesbianes. És una demostració més que l’homosexualisme polític encarna una situació de privilegi en la nostra societat.

Falcón ens posa al dia d’un nou acrònim -la capacitat del Gender per crear-los és gairebé infinita-. Es tracta del paraulo (una cosa tan lletja mereix un gènere masculí) TERF(transexclusionary radical feminist), el feminisme transexclusivista i transfòbic. Parlant en un llenguatge normal es refereix als qui, pertanyent al moviment feminista, no s’empassen la manipulació política de la transsexualitat, que des de la ideologia de gènere s’està produint, bandera inclosa. Vegin l’afecte amb que les tracten punxant aquí.

Val la pena cedir la paraula completament a Falcón. Ho explica molt millor a com ho faria jo: “Aquest terme- TERF- l’ han inventat un grup de transsexuals, recolzades pel que sembla per un altre grup de LGTB, que seguint la teoria queer ─aquella que diu que no naixem amb una predeterminació de sexe sinó que al llarg de la vida escollim variablement el que volem, han decidit que ni el sexe, ni l’edat, poden ser definitoris”. Això és la perspectiva de gènere, i a Espanya no són un grapat, sinó que formen part de la ideologia dominant.

“Ara tothom és un transformista i pot ser-ho al matí o a la tarda, aquest cap de setmana o el mes que ve. I de la mateixa manera escull a cada moment l’edat que desitja. No cal tenir, o pretendre, l’aparença física correlativa al sexe que es desitja”.

“Una foto d’un senyor amb uns bigotassos negres porta la llegenda: “Sóc una nena de cinc anys”. Tal és la transformació que ha escollit. I, en conseqüència, s’ha sentit amb dret a assetjar sexualment a un nen de sis. Perquè ell se sent nena petita, i en conseqüència no és un pedòfil ni un pederasta sinó un transgender

“Una doctora d’EUA està fent campanya a favor de la pederàstia, acusant als TERF de penalitzar la sexualitat infantil com abans es va penalitzar l’amor lliure i l’homosexualitat.”

A tot s’arribarà si no ho parem. Si la prostitució és un treball, llogar l’úter de la dona un servei a la comunitat, i un pot sentir el sexe i l’edat que vulgui quan ho desitgi, si l’home i la dona no existeixen, són estadis ocasionals, i el pare i la mare han desaparegut i solament existeixen progenitors, per no ofendre a les Doublemother i Doublefather, arribarà el moment de justificar sota l’imperi del desig sexual sense restriccions sota el qual vivim, característic de la societat desvinculada, que la relació sexual amb nens avui perseguida, serà legal i enaltida. Ja va succeir  abans de madurar les condicions. O és que ningú s’acorda de la  North American Man/BoyLoveAssociation, que promovia la pedofília i que va ser membre durant molts anys d’ILGA la internacional gai, lèsbica?  Aquí pot trobar la informació.

La pregunta és aquesta:  Per què una bona part de la nostra societat, dels polítics, d’universitats, de cristians fins i tot, estan apuntats a aquests grans desvaris?

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>