Les xifres de l’avortament i la píndola del dia després: cap metge o farmacèutic té res a dir?

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol S’han publicat les dades corresponents al 2010 que registren un creixement de l’avortament en relació a l…

Forum Libertas

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol


S’han publicat les dades corresponents al 2010 que registren un creixement de l’avortament en relació a l’any anterior del 1,3%. Aquesta moderació en l’augment ha despertat automàticament l’entusiasme entre els defensors de la vigent llei de terminis, perquè amb la nova norma no s’ha disparat el nombre. Per a una societat de la mida de l’espanyola, afectada d’una amenaçadora crisi de natalitat, en la qual els avortaments signifiquen més d’una quarta part dels naixements, el consol que creixin poc és penós, sobretot perquè resultava difícil que s’hagués mantingut l’endimoniat ritme dels anys precedents. Però, a més, el 1,3% de 113.031 avortaments segueixen sent molts, sobretot comparats amb els naixements. I hi ha més tela que tallar: celebrar la llei amb aquests resultats dóna una idea de la ceguesa, no ja moral sinó pràctica, dels seus defensors.

Per començar, amb l’actual llei, els avortaments motivats pel greu risc per a la salut de la mare no arriben al 4%, quan amb l’anterior llei eren el 50%. Motiu: aquesta figura era utilitzada a preu fet per les clíniques privades per practicar avortaments fraudulents. Ara, amb la possibilitat que la mare decideixi dins de les primeres 14 setmanes sense al·legar cap motiu, ja no és necessari incomplir la llei. Aquella vulneració massiva era possible per l’absència de control públic sobre les empreses privades que practicaven l’avortament. Doncs bé, la situació és idèntica amb la nova llei. Ningú garanteix que es compleix el que estableix. Si abans s’acceptava que es feia trampa, ara tot segueix igual. Qui garanteix que les clíniques no enganyin amb els terminis? Ningú, l’Administració ni està ni se l’espera. Ella, per no saber, ni tan sols coneix el nombre d’avortaments que fixen exclusivament les clíniques, limitant-se l’Administració a recollir les dades que els faciliten sense cap procediment de control i revisió. I, com aquells centres privats ja practiquen el 98% dels avortaments, sembla evident que Espanya no té dades fiables. Només que s’implantés un sistema estadístic decent ja es produiria una revolució.

El que l’avortament continuï sent un negoci privat (certament bo perquè no tenen problemes de cobrament, ni tan sols per part de les subvencions públiques) incompleix el principi de la nova legislació, que tenia com un dels seus objectius el que es realitzaran en molt major mesura en centres públics. Però llavors deixaria de ser el negoci ideològicament protegit pel Partit Socialista. No és una dada menor que aquesta sigui l’única prestació que pot realitzar-se en un centre privat pagada amb diners públics, i també una de les poques que no han experimentat una retallada. A Espanya abunden els diners públics per avortar, però no per ajudar als que volen tenir fills.

Les xifres d’avortaments proporcionades pel Ministeri s’han de situar en el seu context, i aquest no és altre que l’inici de la distribució massiva de la píndola del dia després que, a partir de l’octubre del 2009, es distribueix sense recepta a les farmàcies. De fet, la nova llei s’ha recolzat en aquesta acció tan irresponsable com és la seva distribució com si fos una aspirina, sense acte mèdic previ. En els anys immediatament anteriors a la dispensa d’aquell fàrmac en farmàcies, del 2006 al 2008, l‘agregat d’avortaments més píndoles se situaven al voltant de 400.000. El 2009, quan va començar el nou sistema en el tercer trimestre de l’any, ja es van assolir els 500.000, i el 2010, quan ja va funcionar tot l’any, va fer un salt fins als 825.000!.

No és la llei qui modera el creixement dels avortaments clínics, sinó la "píndola de l’endemà", que, segons el moment en què s’utilitzi, si l’òvul ja està fecundat, és un avortament químic. Aquestes dades suggereixen més una altra pregunta: com és possible que el 2009 amb 111.000 avortaments es consumissin 388.000 unitats i el següent any amb 113.000 s’arribés a la increïble xifra de 712.000 unitats d’aquell fàrmac? De què serveix tanta dispensa farmacèutica? S’ha passat de 3,5 píndoles per avortament a gairebé el doble. Això no només és una massacre dels que han de néixer, és també una bestialitat sanitària. Ni l’Organització Mèdica Col·legial ni el Col·legi de Farmacèutics es senten interpel·lats?

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar