L’escàndol de la Llei de Dependència

La Llei de Dependència, una idea de Zapatero abans de precipitar al socialisme en el forat negre del qual encara no ha emergit La Llei de Dependència, una idea de Zapatero abans de precipitar al socialisme en el forat negre del qual encara no ha emergit

Qui se’n recorda? Era l’època rutilant de Zapatero abans de precipitar al socialisme en el forat negre del qual encara no ha emergit, quan un dels seus ministres “forts”, Caldera, va proclamar el quart pilar de l’Estat del Benestar: la Llei de Dependència. L’Estat anava a aportar els mitjans perquè les persones dependents tinguessin l’atenció adequada, prioritàriament en residències i centres de dia (perquè aquest és l’enfocament de la llei, encara que vagi en la pràctica per altres camins) i només subsidiàriament a càrrec de la família, que rebria ajudes, no només econòmiques, sinó assistencials, perquè el tenir cura no es convertís en una esclavitud.

Forum Libertas ja ho va denunciar reiteradament en el seu moment: la llei donaria lloc a una gran frustració perquè estava construïda sobre bases falses. El nou pilar tenia una pobra fonamentació, perquè com mostrava la memòria econòmica que l’acompanyava, es produïa no només una infravaloració del nombre de persones dependents i dels seus costos d’atenció, sinó que a més arribava al desaforament de presentar xifres diferents en funció de quina fos la pàgina consultada.

I el que estava mal plantejat va anar a pitjor des del mateix inici: lentitud, retards en les qualificacions, que era una forma de retardar la despesa, fins que la crisi i el Govern del PP li van donar el cop de gràcia. En el seu afany de presentar unes dades pressupostàries millors de les que la seva tasca produïa, va centrifugar el dèficit, i va reduir l’aportació obligatòria de l’Estat a les comunitats autònomes que són els que, millor o pitjor, donen la cara. És un exemple més d’una forma deslleial de funcionar per part, ni més ni menys, que del Govern de l’Estat: generar noves obligacions de pagament per a serveis que han de prestar les autonomies sense establir els mecanismes de finançament necessaris. És una astúcia de vol gallinaci … que paguen les famílies amb persones dependents.

És clar que després no totes les comunitats autònomes es desenvolupen igual. Segons l’Observatori Estatal per a la Dependència, només Castella i Lleó (9,58 sobre 10!) Euskadi (7,92) Andalusia (7,50), la Rioja i Extremadura (totes dues amb 6,67) aproven. Les altres no arriben al cinc amb casos particularment greus com València (1,25), mentre que se situen per sota de 4 Múrcia, Canàries, Madrid, Aragó i Balears.

La raó d’aquestes diferències extremes no es deu només -tot que és decisiu- a la disponibilitat de recursos, sinó també a la prioritat i eficiència de cada comunitat, entre d’altres factors. València està molt malament per excés de despesa i mal finançament autonòmic, i això explica el resultat, però les diferències entre Navarra i Euskadi, ambdues en el beneficiós règim de concert econòmic, presenten resultats molt dispars, com ho fan Castella la Manxa i Castella i Lleó.

Fins i tot en les pitjors condicions, o precisament en elles, és quan es demostra la importància de la qualitat de les institucions de govern.

Hazte socio

También te puede gustar

2 Comments

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>