L’Església incòmoda: el cas de Berlusconi

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha filtrat als mitjans de comunicació una informaci&o…

Forum Libertas

Segueix-me aTwitter: @jmiroardevol

El primer ministre italià, Silvio Berlusconi, ha filtrat als mitjans de comunicació una informació a través dels seus col.laboradors en el sentit que l’Església, no tota, sinó part d’ella, espanta els electors catòlics perquè d’aquesta manera abandonin el seu partit, el Poble de la Llibertat. Aquesta dada informativa es produeix pràcticament poc després que el cardenal Angelo Bagnasco formulés unes declaracions, sense nomenar cap persona, en què es criticaven els comportaments llicenciosos i les relacions inapropiades perquè en si mateixes són negatives i produeixen un dany social.

El cardenal Bagnasco té una especial rellevància perquè és el president de la Conferència Episcopal Italiana, i aquestes paraules van ser pronunciades en el discurs d’obertura del Consell Permanent de la institució. És evident que no hi va haver la denúncia concreta de cap personatge, l’Església no acostuma a fer-ho, però sí hi va haver una interpretació en el sentit que aquelles crítiques es dirigien al cap de Govern, que d’altra banda ja ha estat esmentat en altres ocasions també de manera indirecta. És obvi que el que va dir el cardenal no es refereix a una persona en concret, és vàlida per a totes elles, però també ho és que qui des de fa mesos té una notorietat en aquest aspecte és precisament Berlusconi.

És inqüestionable que el Poble de la Llibertat com a partit i el Govern italià han mantingut una actitud de franca col.laboració amb l’Església i assumit posicions que estan en línia amb el que ella afirma que és el bon camí, des del punt de vista d’actituds i comportaments humans, però aquesta identitat no significa estar en la possessió de carta blanca per poder actuar personalment al marge precisament dels criteris morals que es diu defensar.

En aquest sentit, per als polítics i en termes més generals per al poder, sigui aquest de la naturalesa que sigui, l’Església és incòmoda. I ho és per una raó molt senzilla: perquè no es mou per raons de política, de diners, de notorietat. Circumstancialment pot veure condicionada per aquests fets reals, però mai fins al punt d’alterar la seva missió, la seva tasca, que no és altra que la de fer arribar la Paraula de Jesucrist, la seva persona, amb la major claredat possible. Precisament, el que se li critica l’Església en últim terme i no en el cas de Berlusconi sinó d’una manera absolutament sectària per part d’un determinat progressisme, obertament anticristià, és la seva voluntat de no modificar les seves actituds en funció de les circumstàncies mundanes. I això no es perdona.

Els cristians, i més enllà de nosaltres moltes persones, poden veure en l’actitud de fermesa de l’Església una garantia perquè les virtuts i els valors que configuren la humanitat en termes positius no es vegin trepitjats pels interessos circumstancials, les modes i oportunismes del moment.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar