L’home que no resolia res

Hi havia una vegada un home que es va especialitzar en no resoldre res. Al principi li va anava molt bé perquè a tot deia que si i solam…

Forum Libertas

Hi havia una vegada un home que es va especialitzar en no resoldre res. Al principi li va anava molt bé perquè a tot deia que si i solament presentava les bones notícies, les dolentes les ocultava. Quan les coses van empitjorar i l’ocultació no va ser possible, va mentir. Va mentir a uns, a uns altres i als de més enllà. Sempre sacrificava tota conseqüència futura a l’èxit instantani, immediat.

Els resultats inicials van ser molt bons, tant que tot el món creia que havia estat assenyalat amb el dit de la fortuna. Assenyalat sí, però per la fortuna ja es va veure després que no. Passat un temps tot el que havia emmagatzemat sota la catifa va fer impossible el continuar ocultant-ho, i llavors, un després d’un altre, van començar a podrir-se tots els melons que havia obert sense arribar a consumir-ne’n cap. De la baraka” a ser “gafe” en qüestió de mesos.
L’empresa que dirigia va fer fallida irremeiablement i els nous gestors encara segueixen intentant recuperar-la per a la normalitat. El futur segueix sent incert. La família de l’home que no resolia res va acabar al final barallada entre si. No tant en la seva defensa com per a veure com es repartia la seva malmesa herència.
Arribats a aquest punt és pràcticament innecessari citar el nom de qui ens referim. És el que ha negat la crisi econòmica, primer, l’ha minimitzat després, més tard ha malbaratat els diners públics en moltes mesures inútils per a, finalment, enfonsar als treballadors, a les empreses i a l’estalvi. Però lo greu no és això, sinó que el tobogan de descens pel qual ens empeny continua sota els nostres peus.
Es va negar a pactar la renovació del TC, es va comprometre amb l’Estatut de Catalunya per a després deixar-lo córrer la seva sort, va apunyalar a Maragall, i ara, segurament provocarà el cataclisme polític de Montilla. És difícil que li sobrevisqui ningú del seu propi entorn, perquè els consumeix en la seva foguera de vanitats com la fusta dels vagons de tren dels germans Marx, en el seu viatge a l’Oest.
Ha ressuscitat el fantasma de l’enfrontament civil de les dues Espanyes; ha utilitzat l’agressió al món catòlic com un instrument polític per a mobilitzar el vot; ha afavorit als molt rics: s’ha desatès de les desigualtats socials; creu que l’atur s’arregla amb almoines i no amb nova ocupació; i té a Espanya en l’ull de l’huracà financer. La seva gloriosa presidència de torn a Europa acabarà en la inanitat més absoluta. Pitjor encara, en la incompetència. No ha sabut com liderar el problema de Grècia tot i que ens danyava com país. S’ha amagat sota les pedres davant la crisi aèria i el mal paper que ha fet la Unió davant ella..
Senyores i senyors, Rodríguez Zapatero no és que sigui el pitjor president de la democràcia, és que constitueix un perill polític i econòmic per a tots nosaltres.
Hazte socio

También te puede gustar