L’obsessió d’El País per l’homosexualitat

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol El diari El País titula en un article de Juan G. Bedoya: ‘Obsessió episcopal per la sexualitat’, i …

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

El diari El País titula en un article de Juan G. Bedoya: ‘Obsessió episcopal per la sexualitat’, i es refereix a les noves declaracions del bisbe Reig. En realitat, si un s’atura a fer les observacions quantitatives pertinents, es constatarà fàcilment que els bisbes parlen molt poc de l’homosexualitat. Si es sumen les declaracions sobre l’homosexualitat dels bisbes espanyols i es divideix pel seu nombre es veurà que és una fracció com a molt centesimal. En contrapartida, si s’agafa el diari El País i es comptabilitzen tots els articles publicats sobre el tema, sempre a més intencionals, no tant informatius com d’opinió, tot i que puguin presentar-se com d’opinió, es veurà que la seva freqüència es multiplica al llarg de cada setmana. Sense exagerar, El País publica més d’un centenar d’articles a l’any sobre aquest tema. Guanya per golejada. Però, amb ser important això perquè serveix per assignar a cadascú el que li correspon, la propaganda de l’homosexualisme polític per part d’aquest diari, i la discreció dels bisbes sobre aquest tema en general, val la pena subratllar una altra qüestió.

Bedoya, que és l’especialista en ficar-se amb a l’Església -aquesta és la seva professió i per això cobra-, planteja una tesi que és molt interessant, diu: "el bisbe Reig insisteix en fer una crida a la curació dels gais, enfront del consens científic, que no és una malaltia". En plantejar-se en aquests termes, que són els habituals, s’intenta eludir el fons del problema. La qüestió no és si és una malaltia o no. La qüestió és si l’homosexualitat és reversible o no, aquest ha de ser l’eix del debat i és bo no apartar-se d’ell, per a uns i per altres.

Ningú pot afirmar des del punt de vista científic que l’homosexualitat no és reversible, ningú, i a més això és lògic, i des d’una perspectiva evolucionista encara ho hauria de ser més. Si resulta que persones homosexuals descobreixen un bon dia, tot i haver estat casats i amb fills, que en realitat el que els atrau són els homes, això que anomenen ‘sortir de l’armari’, vol dir que l’heterosexualitat presenta un punt d’inestabilitat . Però, si al mateix temps s’afirma que quan un és homosexual aquesta condició roman inamovible, faci el que es faci, llavors el que s’està dient és que l’estadi estable de l’espècie humana és l’homosexualitat. Això, en termes evolutius, seria una brutalitat perquè significaria una propensió creixent a augmentar el nombre d’homosexuals i això no és així.

En realitat, el que és l’homosexualitat és mal conegut. Se sap les seves conseqüències, l’atracció per persones del mateix sexe, però això no defineix el que és, és com si definim un núvol com allò que tapa el sol, és una conseqüència del núvol, però el núvol és vapor d’aigua. La qüestió és què és la sexualitat?, I aquí el debat està obert però no ha de ser ocultat, ha de ser abordat des de la recerca de la veritat, de la racionalitat i de la ciència. I en aquest terreny hi ha diverses interpretacions. Hi ha una que considera que és una conducta adquirida que depèn de factors externs, del tipus de família. Alguna cosa de cert hi deu haver en això quan en tots els estudis longitudinals sobre parelles homosexuals amb fills es pot observar, si no es fa trampa, és a dir si no es talla a una edat massa púber l’observació, sinó que roman prou anys com perquè els subjectes abastin la joventut adulta, que tenen major nombre de fills homosexuals, per tant hi hauria una possible relació. Hi ha altres treballs que assenyalen que no, que l’homosexual és un resultat congènit, una cosa que és heretada. També hi ha treballs en aquest sentit que apunten a possibles diferències d’homosexuals, i per fi una tercera escola que afirma que es tracta d’una combinació d’ambdós factors, que segurament és el punt de vista, ara per ara, més proper al que indiquen els fets.

Sent així, és molt possible que l’homosexualitat, en aquells casos que es tracta de conducta adquirida, es pugui revertir, i en aquells casos que és un resultat congènit, potser, i aquí l’interrogant és més gran, pugui ser reeducada. Però el que no es pot fer és negar per principi que l’homosexualitat no pugui revertir, perquè això és simplement una brutalitat. Voler presentar a tots els homosexuals com a éssers feliços i rics és una falsedat, no són diferents dels altres éssers humans i en aquest sentit hi haurà una part d’ells que visquin amb satisfacció el seu estat i altres que no ho acceptin. I aquests tenen el dret a no sentir-se pressionats i a buscar tots els camins i totes les assistències possibles perquè puguin sortir també del la seu particular armari. En aquest cas, l’armari de l’homosexualitat imposada per un ambient, una cultura, uns mitjans de comunicació, que només saben aplaudir quan un es declara homosexual i mai aplaudeixen allò que és majoritari i necessari per a la humanitat, la condició heterosexual.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar