Millora l’economia, creix el divorci

Després dels màxims assolits el 2005 per efecte de la llei Zapatero, quan van ser 155.524 divorcis en un any, el seu nombre va disminuir…

Després dels màxims assolits el 2005 per efecte de la llei Zapatero, quan van ser 155.524 divorcis en un any, el seu nombre va disminuir i es va mantenir constant, lleugerament per sota dels 125.000, que continua sent una barbaritat, el que ens ha convertit en un dels països amb més divorcis del món, per davant del mitificat empori nord-americà del divorci.

Ara, uns diuen que com a efecte de la millora econòmica ha tornat a remuntar creixent un 12,5% en relació al mateix trimestre de l’any passat. La xifra ja s’aproxima a aquell màxim de l’explosió ‘divorciante’ de Zapatero, només que ara passa amb el PP. Res de nou sota el sol.

I és una molt mala notícia que un dels pocs aspectes vivencials on es noti la millora econòmica sigui precisament aquest, la ruptura, en el supòsit, és clar, que la correlació entre divorci i situació econòmica sigui encertada.

El divorci és negatiu per a la felicitat de moltes persones, perquè consensuat o conflictiu fa mal a les persones, i sobretot en el segon cas, que es dóna en gairebé quatre de cada deu divorcis, però a més destrueix la capacitat de recuperació econòmica, i de manteniment de l’estat del benestar, cosa que institucions i societat sembla haver oblidat. Perquè un país vagi bé no n’hi ha prou que ho facin bé les empreses, sinó que es necessita el bon funcionament de les famílies, perquè aquestes tenen funcions clau en el creixement econòmic i en el benestar que el divorci trenca, amb poderosos efectes negatius a curt termini sobre els adults, i a mig i llarg termini sobre els fills.

Precisament, em trobo a la recta final d’una investigació sobre un tema que comprèn aquesta i altres qüestions, es tracta de com incideix la família en la funció de creixement econòmic, d’una banda, i la seva aportació a la sostenibilitat del sistema de benestar social per una altra.

A hores d’ara i amb el volum de dades disponibles és impossible obviar per més temps la realitat que la família és clau sobre el creixement, perquè actua directament a través de la formació de capital humà en el seu doble efecte, nivell i taxa, i per consegüent per aquesta via també incideix sobre el progrés tècnic, així com ho fa, d’altra banda, en la formació de capital. També resulta decisiu per al capital social dels subjectes afectats, el localitzat en la parella o la família, que queda molt minvat.

El divorci destrueix la gran part de la capacitat de la família per incidir positivament en la marxa de l’economia, i més genera importants costos socials. Aquest concepte no té res a veure amb una idea moral. Es tracta simplement que determinats comportaments, accions humanes, generen en els altres uns costos -uns danys- que han de ser assumits. És el cas de la contaminació, per exemple, però en l’activitat social també es produeixen aquests costos socials, que castiguen directament a la comunitat -el paguen els altres- i es transformen en un cost públic en la mesura que l’assumeix en part l’administració. Aquest cost públic al seu torn té el que es diu un cost d’oportunitat, és a dir el que l’administració gasta en afrontar-lo. Per exemple, el cost dels alumnes repetidors no pot dedicar-se a altres activitats de millor ús, com contractar més professors.

El divorci és portador de grans costos socials. Sumant aquesta evidència a la del seu impacte negatiu sobre el creixement no s’entén perquè la societat, els poders públics, fins i tot el món acadèmic, concentra tota la seva atenció sobre la ruptura i com fer-la més fàcil, incentivar-la, en lloc de conèixer millor el seu impacte i estudiar mesures per prevenir-la, dissuadir-la, o fer-la el menys costosa socialment. A vegades penso que Plutarc tenia raó i que els déus enceguen els que volen perdre.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>