Mort digna o eutanàsia

He rebut una pregunta d’un nou diari en català, que sortirà el proper dia 28, que diu així: "cal legislar la mort digna com …

Forum Libertas

He rebut una pregunta d’un nou diari en català, que sortirà el proper dia 28, que diu així: "cal legislar la mort digna com vol el Govern central?". I la periodista contínua: "Entenc que E-Cristians està en contra i ens agradaria si ho poguessin argumentar".

Heus aquí un encapçalament que manifesta d’entrada un estil nítidament manipulador, perquè situa en el bàndol dels que no volen la mort digna, és a dir, en el bàndol de la inhumanitat, als que ens oposem a l’eutanàsia. Espero i desitjo que el nou diari, ‘Ara’ de nom, no reflecteixi en el seu conjunt aquesta manera d’intentar formatar les ments dels lectors.
La meva resposta ha estat aclarir-li que precisament E-Cristians està a favor de la mort digna, sense acarnissament terapèutic, amb disponibilitat de cures pal·liatives per evitar el dolor, amb capacitat per atendre el 100% de la població concernida, i facilitant l’acompanyament personalitzat i en la intimitat del malalt. Del que sí que discrepa E-Cristians és del suïcidi, assistit o no, una pràctica que em recorda el seppuku japonès (dit en termes de mal gust, harakiri), també discrepo de la filosofia de "mort el gos, morta la ràbia", perquè el que cal suprimir és precisament la ràbia.
De tota manera, per a un Estat que té en crisi el sistema del benestar, amb una sanitat endeutada fins a les orelles, amb unes pensions insostenibles, i un compromís amb la llei de dependència que no pot complir, l’eutanàsia pot ser la seva solució, el gran negoci, perquè la pressió psicològica que generaran els mitjans de comunicació addictes, els artistes de la cella, i aquell tipus de famílies que veuen en l’ancià un destorb, crearà un clima on la gent de més edat tindrà progressivament consciència de que la seva vida és precisament això,un destorb, una inutilitat, es sentirà sola entre els seus, malalta i adolorida. Per tant, la crisi de l’estat del benestar obre la porta al negoci públic de l’eutanàsia, a més, com ho constata el cas d’Holanda, automàticament quedaran frenades les despeses en cures pal·liatives.
Què millor solució per a una població envellida que la seva mort? Així es completaria la quadratura del cercle d’intentar combinar la decadència d’una societat, que és incapaç d’auto mantenir-se per falta de naixements, amb el manteniment d’un cert nivell de benestar. Naturalment, la història ensenya que aquest és el camí per construir una societat radicalment inhumana, que acaba sent tan feble que s’autodestrueix.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici pels Laics

Hazte socio

También te puede gustar