Musulmà, deixa que Déu faci la seva feina

msulmà

Un bon amic, Borja Garcia Nieto, m’ha enviat un vídeo d’una coral cantant cançons de Nadal, la qual cosa i dit així sembla poc interessant. Però si resulta que l’enregistrament l’hi ha enviat una tia seva monja des del Líban, i explica que es tracta d’una coral formada per musulmans i que són imatges de la seva intervenció en una Església, llavors la cosa canvia radicalment i aflora en aquestes imatges un testimoniatge formidable i necessari, que ens diu que un altre islam és possible… almenys en el Líban

La característica bàsica del musulmà és la seva rotunda fe, la seva “submissió”, perquè això significa la paraula islam en àrab, submissió a Déu. A partir d’aquesta fe categòrica si que cal construir la convivència, sí que assumeix realment tots els atributs de Déu, d’Al·là, i no pretén usurpar la seva feina. I quina és aquesta feina, amic musulmà? Té una tasca fonamental, que només Ell pot exercir. Però, en gairebé totes, acceptem sense vacil·lar que certament són seves i que no estan al nostre abast. Però hi ha una essencial, que l’ésser humà no pot pretendre sense pecar greument, que malgrat això es dóna la permanent temptació humana a la seva usurpació. Es tracta del judici final, de jutjar la fe i la veritat, els mèrits de cadascun. Es poden fer judicis temporals, provisionals, a escala humana, però, el final? Mai.

Amic musulmà tu no pots matar en nom de Déu, a qui consideres infidel, perquè solament Ell té aquesta capacitat de dilucidar-ho. No pots impedir dubtar de la seva existència o de la fe tal com la manifesta l’Islam o qualsevol altra creença, també, és clar, el laïcisme, perquè és ELL qui jutjarà la consciència de cada ésser humà. Ni pots vetar que la gent l’acomodi practicant amb llibertat una altra religió, o decideixi canviar la que té, Islam Inclòs. Només Déu pot emetre el judici definitiu sobre la rectitud de cada consciència. I professar de paraula l’Islam i orar externament cinc vegades al dia no garanteix tal cosa, de la mateixa manera que no fer-ho no significa que tu puguis condemnar-ho en nom de Déu, perquè Ell no t’ha atorgat tal coneixement.  Si l’usurpes, estàs intentat fer el que ens està prohibit, la tasca de Déu. Per aquesta raó i per la pròpia gravetat de la culpa t’exposes a la seva ira justa.

El que sí pots -has de fer- en les societats de cultura musulmana és viure d’acord amb aquesta tradició cultural, i exigir respecte, i vetllar per ella. I això significa l’acomodació de les lleis sense prohibir la llibertat de consciència, culte i expressió pública d’altres creences. I també pots buscar la conversió de l’infidel mitjançant el testimoniatge diari de la teva vida i de les teves obres. Això sí que és fer el treball que solament l’ésser humà pot fer.

Per això, com la coral musulmana del Líban, que canta Nadales, hauríem de poder cantar junts a Déu i sentir-nos units per l’abraçada de la seva misericòrdia.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>