No és la immigració, és la natalitat!

En el nostre país el debat sobre la immigració constitueix un tema molt principal de la vida política i de la pròpia societat. Sobre aquest fenomen ta…

Forum Libertas

En el nostre país el debat sobre la immigració constitueix un tema molt principal de la vida política i de la pròpia societat. Sobre aquest fenomen tan recent i tan agut existeixen posicions distintes que van des del blanc més impol·lut al negre més tètric.

Després succeeix que tanta preocupació no es tradueix en l’existència de polítiques immigratòries suficientment adequades, encara que cal subratllar que s’ha avançat en aquest terreny.

No pretenc discutir la importància que posseeix el que està succeint però si desitjo apuntar que existeix un tema previ molt més vital que entre els uns i els altres contribueixen a ocultar.

El problema fonamental d’aquest país no és la immigració sinó la falta de natalitat. El futur a llarg termini és absolutament inviable, amb una natalitat que se situa com a molt en el 1,4 nens per dona en edat fèrtil, i això encara considerant que la població immigrant, a pesar de només representar el 11% de la població, ha dinamitzat els naixements.

Però evidentment ni el 11 ni el 15 ni el 20% pot corregir els dèficits del 80 o 90 per cent restant. La idea que la immigració supleix la natalitat és demogràficament falsa, econòmicament irraonable, socialment perillosa i moralment perversa.

Les causes que ens destruiran com a país a causa del seu gran envelliment i l’absència de nens són múltiples. Existeix una cultura antinatalista creixent que troba en l’embaràs una molèstia. Les empreses per la seva banda, en gran nombre, fan el possible per a fastiguejar a la dona embarassada.

Tots els matrimonis saben les dificultats que provoca tenir un fill i afrontar els seus tres mesos de vacances escolars. O el que succeeix quan el nen emmalalteix, no se’l pot dur a la guarderia i la parella treballa. Els empresaris i els polítics clamen per una major taxa d’activitat femenina, però al mateix temps augmenten les dificultats per a vincular treball i maternitat.

Però una de les causes cada vegada més determinant és l’avortament. Els treballs que venim realitzant en l’Institut del Capital Social (INCAS) de la Universitat Abat Oliba-CEU, ho constaten.

Per exemple en el 2020, en l’inici de la gran crisi de població, l’avortament haurà laminat el 18% de la població espanyola. En el 2060 el percentatge augmentarà a un gairebé increïble 40%.

Això és degut al fet que cada persona que no neix significa una pèrdua en si mateixa i a més quan el fetus és el d’una dona, una pèrdua de capacitat reproductiva els efectes de la qual es multipliquen a llarg termini.

Tot i això aquesta qüestió no sembla interessar a ningú. En el Congrés del PP el silenci sobre aquest fet ha estat clamorós, sent Espanya el regne de la il·legalitat en aquest camp. En el cas del govern és quelcom diferent: ha decidit blindar precisament la pràctica de la il·legalitat amb noves normes que impedeixin les investigacions que en qualsevol altre cas delictiu serien normals.

El per què una societat és capaç de caminar cap a la seva autodestrucció amb la decisió que ho fan alguns, i la indiferència que practiquen altres, resulta difícil d’entendre, encara que ben mirat potser sigui la constatació d’allò que deien els antics que els déus encega a qui desitja castigar.

Hazte socio

También te puede gustar