Ofenent. Màrius Serra i Quim Monzó a La Vanguardia

Vagi per davant que La Vanguardia és un diari en el qual escric de manera regular des de fa més de 15 anys; molt temps, per tant. Abans,…

Forum Libertas

Vagi per davant que La Vanguardia és un diari en el qual escric de manera regular des de fa més de 15 anys; molt temps, per tant. Abans, la meva col·laboració era quinzenal i extensa, encara que, amb el canvi de director, es va reduir a cada 21 dies, i reduït en l’espai, 400 paraules exactes.

Aquesta introducció és necessària perquè desitjo remarcar que La Vanguardia és encara un diari plural, encara que des del punt de vista cultural crec que progressivament va guanyant protagonisme una concepció que té com característica, no única però si determinant, la seva vocació d’ofendre el sentit religiós dels catòlics.
Sense ser ni de bon tros els únics, destaquen en aquest sentit Marius Serra i Quim Monzó. El primer d’ells ens va convidar a celebrar la Puríssima amb un article la conclusió del qual era ni més ni menys aquesta: “La presumpta puresa de la Immaculada Concepció és un pretext ideal per a culpabilitzar totes les dones del món per no ser tan pures com haurien de ser-ho.” És una deducció absolutament absurda. Qualsevol persona mínimament formada sap que l’afirmació catòlica sobre la Immaculada Concepció sorgeix del fet que havia de ser mare de Jesucrist, condició única i excepcional en la història. I una cosa que és única i excepcional no pot utilitzar-se com a raó general.
Precisament a l’Església la critiquen per la importància extraordinària que concedeix al matrimoni, a la unió entre un home i una dona i a la fecunditat que neix de la necessària relació sexual entre ambdós. Com pot dir que ofèn l’ésser esposa i mare? Quan es formulen qüestions d’aquest tipus no fan altra cosa que prendre’ns als catòlics laics com éssers estúpids. Debatem i raonem sobre la Immaculada Concepció, escoltem les raons mútues, però no interessa, l’única cosa que importa és estigmatitzar. És un tipus de crítica inconsistent que no pretén raonar res sinó simplement molestar, ofendre.
És el cas de Quim Monzó, que dies abans es despatxava amb el Papa perquè donava suport al dret dels musulmans a erigir el seu minarets a Suïssa, afirmant que ho feia per a protegir el seu propi dret a l’espai religiós. No importa en aquesta crítica que el dret al culte i a les seves manifestacions públiques sigui una exigència lògica de l’Església, no els importa que a diferència d’altres actituds religioses el Papa defensi per als altres el que desitja per a la seva pròpia comunitat, aplicant així al peu de la lletra les paraules de Jesucrist. El que importa és criticar-lo, com ara mateix fa la Lliga Nord amb el Cardenal arquebisbe de Milà, Tettamanzi, al que acusen de ser massa obert cap als immigrants. Si aparegués algun catòlic que equivocadament prediqués el contrari acusarien, no a la persona en qüestió, sinó a l’Església de xenòfoba. Faci el que faci està condemnada a l’ofensa. Sembla com si l’única cosa que molestés fora la seva simple existència.
Serra i Monzó, en companyia d’uns altres, formen part d’aquesta cultura del “jijiji jajaja” que a través de la burla corroeix fonaments, en aquest cas religiosos, que busca a través de la burla que ofèn i l’acusació gratuïta destruir la dignitat del ser catòlic. Que això els succeeixi alguna vegada pot ser un alleujament perquè un mal dia el té qualsevol, però és digne de ser posat en evidència quan es tracta d’una actitud sistemàtica, reiteradament repetida al llarg de mesos i anys.
No deixa de ser una paradoxa que a Dinamarca el govern veti l’ús d’avets com adorn en la conferència sobre el canvi climàtic per considerar que aquesta particular referència al Nadal podria ofendre als delegats musulmans i aquí es dediquin a rajar perquè els catòlics celebren la Puríssima Concepció.
Pd. La consellera de treball amb altre estil ha qüestionat la festivitat de la Immaculada Concepció. Declara que “no hauria de ser festiu perquè és massa religiosa” Gran descobriment. I el Nadal què és? I Sant Estaven, 26 de desembre, festiu a Catalunya, a qui està dedicat sinó al primer màrtir cristià? I el Divendres Sant no és per ventura el dia de la mort de Jesucrist?, i el dilluns de Pasqua i Sant Joan, allí on és festiu? I no diguem ja la festa de Tots els Sants. I així podríem seguir perquè el calendari està prenyat de festivitats religioses, incloses les festivitats locals Per què serà que en aquest tipus de temes algunes persones mouen l’aparell de parla abans que es produeixi la sinapsis neuronal?
Hazte socio

También te puede gustar