El parany de la perspectiva de gènere (i II)

género

Veure el Parany de la perspectiva de gènere (I)

La ideologia Gender parteix del supòsit que la nostra societat és patriarcal i masclista, dominada per l’imperialisme dels heterosexuals. Per demostrar-ho presenta determinats aspectes on es donen desigualtats desfavorables per a la dona com a demostració, ometent aquells altres en els quals succeeix el contrari i que són d’una importància decisiva, com succeeix en dues qüestions centrals: la vida i l’educació

No es tracta de presentar la discriminació de l’home per contraposar-la a la de la dona, sinó de consignar que existeixen desequilibris en un i un altre cas. I l’important és (1) establir les causes que els provoquen i (2) actuar per corregir-los. Existeix un tracte desigual en aspectes que afecten a les dones, per descomptat, com quan es produeix una menor retribució per hora a igual treball realitzat, però també es donen casos flagrants en els quals els subjectes són els homes.

Del que es tracta és de protegir l’ésser humà i no un “gènere”.

Una major esperança de vida en néixer. Les dones viuen bastants més anys que els homes, i això s’accepta sense més indagació, fins i tot arriba a afirmar-se que és un fet recent. No és així. Des de 1900 la diferència ha existit i ha crescut fins a meitat dels anys noranta, en la mesura en què es va reduir la principal causa de mortalitat femenina: el part. A partir d’aquella dècada, el gap va deixar d’augmentar i va començar a disminuir, encara que la bretxa se segueix donant, és important i es projecta al futur llunyà.

Dues dates i dues consideracions. (1) L’única aproximació entre magnituds es va donar amb l’episodi de la grip espanyola de 1918. (2) La diferència de l’esperança deixa d’augmentar perquè creix més a poc a poc que la dels homes, precisament quan pren cos a Espanya el feminisme de segona generació i la perspectiva de gènere. No estem afirmant que existeixi causalitat, perquè l’existència d’una correlació no la justifica per si sola, però sí afirmem que, sense correlació, la causalitat no podria formular-se com a hipòtesi.

Tots els estudis de salut pública assenyalen que una part de les causes de la bretxa d’esperança de vida homes- dones són evitables; són totes aquelles que no tenen una causa biològica. Malgrat això no existeix política pública alguna que persegueixi aquesta fi. Aquesta omissió és encara més criticable quan a Espanya la diferència entre el que pot viure una dona en relació a un home és superior a la mitjana de la UE, i solament es veu superada per França.

Un exemple tràgic el tenim en els suïcidis, que són la principal causa de mort no natural entre els joves. Un problema que s’estén a l’edat adulta. Segons l’Institut Nacional d’Estadística, el 2011 es van llevar la vida 375 homes i 91 dones d’entre 15 i 34 anys. Tres són les preguntes: Si la situació fos al revés no seria àmpliament divulgada – amb raó- presentant-la com una demostració més de discriminació? Per què els suïcidis, que ocasionen moltes més morts que el feminicidi, no formen part de l’agenda mediàtica i la política? Quines són les causes de la diferència entre nois i noies?

S’addueix que les dones viuen més, però menys que els homes en bon estat de salut. Aquesta formulació tanca una fal·làcia. Prenent com a referència l’any 2011, les dones vivien en bona salut 65,8 anys, mentre que els homes ho feien una mica menys 65,3. Aquesta és l’evidència estadística. El que succeeix és que com els homes viuen menys anys (79,4) que les dones (85,4) aquestes tenen més anys de vida amb mala salut, però no perquè els homes les superin en aquest còmput. És una de les moltes deformacions de la realitat que es presenten en la nostra societat per a que la teoria Gender encaixi amb les dades.

El que sí és cert és que la pauta Gender d’estil de vida, que pren com a referència el que fa l’home (esports de risc, forces armades, consum d’alcohol i tabac, malalties de transmissió sexual per comportaments promiscus) va reduint progressivament la diferència en l’esperança de vida. El miratge d’una falsa igualtat en aspectes que no haurien de ser una referència, que propugna el Gender, actua en perjudici de la dona. Per exemple, la ràtio de borratxeres entre adolescents és ja gairebé igual entre nois i noies. La perspectiva de gènere, en el seu menyspreu per la naturalesa, degrada els avantatges que la naturalesa ofereix a la dona.

En l’àmbit educatiu, la situació dels joves és particularment dolenta. I aquesta base de partida, en una societat cada vegada més exigent amb els anys d’estudi i les titulacions, els situa, ja en l’inici de la seva vida, en inferioritat de condicions. Concretament, tres són les referències bàsiques:

  • El nombre de nois repetidors és clarament superior.
  • Els que abandonen els estudis abans d’aconseguir el títol de secundària obligatòria és, també, major
  • Existeix una major proporció entre els joves que ni estudien, ni treballen, ni ho busquen, que entre les joves, en el període de 16 a 29 anys

Com a conseqüència de tot això, hi ha una proporció molt superior de llicenciades, graduades i estudiants universitàries entre les dones menors de 35 anys, que en relació als homes.

Segons els resultats de l’informe PISA i a escala global, els nois de 15 anys aconsegueixen un rendiment menor que les noies de la mateixa edat. El 2012, 14 % dels nois i 9 % de les noies no van aconseguir en cap de les tres àrees avaluades (lectura, matemàtiques i ciències) el nivell bàsic de rendiment que considera aquest estudi. Això significa una diferència de l’ordre del 36%.

El sorprenent d’aquesta situació educativa no és solament la diferència, sinó que els comentaris a la mateixa estan centrats a justificar perquè els nois joves obtenen pitjors resultats, en lloc de definir respostes a la situació i a un sistema educatiu que obté resultats tan diferents en funció de si es tracta d’un o un altre sexe… La pregunta torna a ser obligada. Si la realitat fos la contrària i a més en una qüestió tan decisiva, no es presentaria contínuament com una discriminació per gènere?

La conclusió final és clara: Els problemes de les diferències existeixen, però no s’expliquen a través d’aquesta estranya teoria que nega el caràcter fonamental de la naturalesa masculina i femenina de les persones, sinó que estan causats per les condicions de vida de la societat, els determinants biològics i, sobretot, per les diferències socioeconòmiques, que precisament la perspectiva de gènere s’encarrega de camuflar.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>