Parlar dels riscos de la pràctica homosexual és delicte?

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol Hi ha conductes de risc que són objecte de divulgació, estudi i debat. El tabaquisme, la conducci&…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol


Hi ha conductes de risc que són objecte de divulgació, estudi i debat. El tabaquisme, la conducció amb una ingesta d’alcohol superior a un determinat valor, el consum excessiu de greixos, la nul·la pràctica d’un exercici físic, és a dir el sedentarisme, i un llarg etcètera. Tot això es comenta, s’analitza, s’estudia i cap de les persones que, en conjunt, són majoritàries en la societat, se sent per això discriminada ni penalitzada. Si sumem les persones sedentàries, les persones que fumen, les persones que s’han pres tres copes de vi abans de conduir i moltes altres circumstàncies com anar al volant sense el cinturó de seguretat, estar passat de pes, són clarament majoria. Però això no és cap obstacle perquè cada un assumeixi la seva responsabilitat en la mesura que sigui convenient i perquè l’Administració, dins les seves possibilitats, en el sempre difícil equilibri entre regulació i llibertat, adopti polítiques que com a mínim no fomentin aquestes conductes. Fins aquí tot està clar, tan clar que fins i tot hi ha els anomenats “esports de risc”.

La pràctica homosexual i el seu estil de vida comporta riscos importants, específics, més grans que els dels heterosexuals. Això és sabut, hi ha nombrosos estudis en aquest sentit que aborden facetes diferents, fins l’extrem que al Canadà les mateixes associacions homosexuals han demanat un tracte específic de la sanitat pública a causa precisament a les condicions que comporta la seva pràctica. Aleshores, per què existeix una censura implícita i el perill fins i tot de ser denunciat quan es parla de riscos de la pràctica homosexual? Per què succeeix això a Espanya i en alguns -molt pocs- països?

No es tracta de les persones homosexuals, sinó de les pràctiques. Les persones homosexuals són això, persones, i estan subjectes als mateixos drets i deures que confereix aquesta condició personal. Voler confondre aquesta dimensió amb la pràctica és jugar deliberadament a la confusió, voler penalitzar i criminalitzar acusant de homofòbiques les anàlisis i informacions sobre els riscos de la pràctica homosexual, fent equivalent aquest relat de la discriminació contra les persones homosexuals, és demagògia de baixa estofa.

Aquesta censura, aquest intent de repressió sobre els qui afirmen que hi ha una conducta de risc, de les moltes que l’ésser humà porta a terme en l’ús de la seva llibertat, genera un estat d’excepció que és tot el contrari de la normalització a la qual diuen aspirar els grups de l’homosexualisme polític. Això és un absurd, perquè els homosexuals haurien de ser els primers interessats que es coneguessin totes les dades reals sobre els riscos que pot comportar una pràctica que molts d’ells se senten inclinats a realitzar. I, en segon lloc, la pròpia comunitat ha de sentir-se interessada perquè les seves lleis i regulacions contemplin també aquesta situació sense que això pugui comportar mai limitar la llibertat dels éssers humans, que només admet restriccions quan les actuacions són motiu de dany especial per a un mateix i per a tercers.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar