Patxi López i la desaparició de la creu

El nou president del govern basc, Patxi López, va prendre dues decisions relacionades amb el simbolisme de la seva presa de possessió. E…

Forum Libertas

El nou president del govern basc, Patxi López, va prendre dues decisions relacionades amb el simbolisme de la seva presa de possessió. El primer d’ells va ser la supressió de la creu i la primera Bíblia basca, que hi havia en la taula on es pronunciava el jurament, substituïts per la Constitució i l’Estatut d’Autonomia. Per altra banda, també va alterar les paraules que des del primer govern basc, abans de la guerra civil, pronunciava el nou lehendakari. Del text tradicional va desaparèixer l’expressió “davant de Déu humiliat”; i també va fer un altre canvi, va substituir “davant de vosaltres representants del poble”, pel davant de “vosaltres representants de la ciutadania basca”.

Aquest fet mereix major atenció que la simplement anecdòtica, i té diversos nivells de lectura.

Un d’ells és el del valor de la tradició. És a dir, l’acceptar o no un determinat significat en el fet de transmetre uns símbols d’una generació a una altra. El respecte a la tradició pot tenir dos motius gens antagònics. Un, l’assumpció plena del contingut d’aquesta tradició. I altre, l’acceptació del que s’ha transmès no tant per sentir-se plenament identificat amb la narració en si mateixa, com pel valor comunitari de construcció d’una identitat que posseeix. És el cas d’aquells no creients que fan el Pessebre per Nadal. L’actitud d’en Patxi López representa la liquidació d’aquest segon sentit, pel qual Déu de diverses maneres es feia present en cada origen de la renovada institucionalització del govern basc.

Patxi López, suposo, ha de ser no creient però això en cap cas explica per si mateix la liquidació total que ha practicat. Podia considerar per exemple que l’expressió “humiliar-se davant Déu,” li era inassumible, però per què retirar la creu, que se segueix utilitzant en les promeses dels ministres espanyols? És un símbol d’una cultura que ens uneix, a més d’una fe que és practicada per una bona part de la població. Sembla com si el buit omplís quelcom. Es pot dir, i és justificat fer-ho, que no existeix, sinó que estan presents els dos textos, la Constitució i l’Estatut, i ells es basten i sobren per a omplir de sentit. Això és exacte, però cal afegir per a completar el fet que fent-se d’aquesta manera la lectura simbòlica és que la Constitució i l’Estatut expulsen tota possibilitat d’una referència al fet cristià. En el cas de la Bíblia en llengua basca, existeix a més una altra qüestió, la cultural. És la trobada entre una llengua particular i una cultura universal realitzada en el passat.

Els mitjans de comunicació, el Partit Popular, sempre atent a determinades crítiques sobre el socialisme, han acceptat amb inusitada generositat aquest gest del nou lehendakari. El significat d’aquesta actitud és el següent: consideren que aquesta exclusió cultural i religiosa té menys importància que altres qüestions que avalen el suport d’aquests mitjans i del PP al president López. No es tracta naturalment de trencar res, sinó simplement d’assenyalar el punt i a part del per què això no es veu bé.

Però és que en el fons potser es vegi bé, perquè la lectura que es faci no sigui tant la que té sinó que això era una tradició ‘nacionalista’. Quan es pensa en aquests termes i crec que hi ha molta gent que ho fa, evidentment també en el si de l’Església, s’està cometent un error, perquè una vegada més se supedita la importància d’allò que és religiós a criteris polítics. Els catòlics espanyols som catòlics per ser espanyols o ho som per ser seguidors de Jesucrist? No es tracta que l’una i l’altra concepció siguin antagòniques, faltaria més. Ho repeteixo perquè no hi hagi malentesos: no es tracta de conceptes contraposats, però tampoc de supeditacions.

No és un fet menor l’existència d’aquestes dues dades. El primer sorgeix de les enquestes. Tot i que Espanya està econòmicament trencada, amb un futur increïblement fosc, amb un govern sense capacitat de resposta que a més enganya sistemàticament, el PP tot just sí aconsegueix desenganxar-se del PSOE. Quelcom de profund falla en tot això. La segona consideració es refereix a un altre fet polític, el que ha sorgit com a testimoni amb representació parlamentària davant l’actual mapa polític ha estat Rosa Díez, que en el pla en el qual estem parlant i en el qual es relaciona amb la condició antropològica del ser humà no es diferencia en res del PSOE; assumeix les seves mateixes propostes, des del matrimoni homosexual, la investigació amb embrions, l’avortament i tot el que vulguin. L’única diferència és que les embolica amb la bandera espanyola. No ha sorgit res d’aquest tipus des de l’àmbit de la cultura cristiana, ni tan solament dels valors que inspira.

Tot això que comento, i més en l’àmbit de l’Església, és matèria relliscosa i sóc molt conscient d’això, però crec que cal assenyalar-ho perquè seria reiterar un error molt greu justificar o rebutjar determinades posicions contràries al fet religiós i a l’Església Catòlica en raó de si estan més o menys revestides de sentit d’espanyolitat.

Hazte socio

También te puede gustar