Per defensar la vida, la família i la llibertat, un candidat de CDC diu que semblem nazis

En les meves dues anteriors notes de Bloc els parlava de l’estranya campanya de CIU, en una, i del perill de l’asfíxia de la democràcia en gran mesura…

Forum Libertas

En les meves dues anteriors notes de Bloc els parlava de l’estranya campanya de CIU, en una, i del perill de l’asfíxia de la democràcia en gran mesura ocasionat pel sistema electoral, en una altra. L’actualitat em permet unir en un cas concret aquestes dues qüestions tan aparentment didiferents.

El candidat al senat per CIU, Feliu Guillaumes, manifesta, en el seu bloc personal, el suport decidit a l’homosexualisme polític, mostrant un entusiasme digne de millor causa: “és segurament de les coses més constructives que hauré fet en aquesta campanya”, ha escrit referint-se a la seva reunió amb organitzacions gais, cosa que, sens dubte, dóna una idea del sistema de prioritats del candidat.

Guillaumes, persona de confiança d’Artur Mas, el líder de CDC, defensa que s’acabi amb el que qualifica d’actitud vergonyosa de Convergència en relació a la defensa de l’homosexualisme polític. Els seus principals compromisos, segons ell mateix defineix, ens aproximen a la visió d’allò que políticament li importa.

Primer, la integració laboral dels transsexuals i que la seva operació de canvi de sexe sigui coberta per la sanitat pública. Segon, combatre l’aparició d’una nova homofòbia en les aules. Aquest punt, que xoca amb la idea de la gran permissivitat sexual que regna entre els joves, té, a més, un toc notablement xenòfob perquè afirma que aquesta homofòbia està en ocasions vinculada a l’arribada “de noves cultures” àdhuc menys tolerants amb el fet gai.

A l’establir els seus compromisos, diu coses sorprenents que demostren l’escàs coneixement de la realitat, com per exemple que s’ha d’enfocar el problema de la Sida com un problema de tota la societat i no solament dels homosexuals, com si això no fós la norma i pràctica de la sanitat aquí i en tota Europa. Finalment les seves prioritats culminen amb la necessitat que els projectes de la memòria històrica incorporin la persecució contra els homosexuals.

“Em dic, Feliu Guillaumes, reitera, sóc candidat al Senat i els meus compromisos són ferms” Está clar que defensarà, si surt elegit, tots aquells punts tan necessaris per al país.

No deixa de ser interessant la desqualificació que fa del gran acte “Per la vida, la família i les llibertats“ que es va realitzar a Barcelona el passat 27 de gener, amb l’assistència de quelcom més de 6000 persones.

Per a Guillaumes, membre destacat de CDC, afirmar el matrimoni entre l’home i la dona, i el dret de tot nen a tenir pare i mare, com fa ara mateix Fernando Sabater en la revista homosexual Zero, o com afirmava el líder del socialisme francès, Lionel Jospin, danya als homosexuals, i per tant ho associa “amb la nit dels cristalls trencats”, segons escriu. És a dir amb l’acció dels nazis contra els jueus en aquella data simbòlica, quan es va passar de la persecució emmascarada a la violència declarada.

Qui anava a dir, que per a alguns candidats de CDC l’acte per la família a Barcelona, era un equivalent a un acte violent dels nazis. Sens dubte Guillaumes hauria d’excusar-se, i CDC i la federació de CIU, també, i a més ha de fer-ho aviat.

El més interessant del cas és que entre aquests “nazis”, i en un lloc destacat, ni més ni menys que presentant l’acte del dia 27 estava el seu company de federació Manel Silva, candidat al Congrés per Barcelona en el lloc número 7 -ara solament són 6 els candidats elegits. Guillaumes li fa un flac favor a Manel Silva, millor dit, el boicoteja, i per extensió, a tota la candidatura. Aquesta és una política intel·ligent o simplement estúpida? Realment és aquesta una estranya coalició.

En la citada reunió amb els grups de l’homosexualisme polític, informa Guilllaumes, van participar també Mercè Pigem (número 3 al Congrés per Barcelona), Carlos Campuzano (número 4), Ivonne Griley (número 9), i Montserrat Candini (també, candidata al Senat). Com el Senat es basa en l’elecció directa dels senadors, la resposta a Guillaumes i a Candini podria ser democràticament clara.

Es tracta que totes aquelles persones que estiguin en desacord amb aquesta acusació de nazis, amb aquestes posicions tan contràries a la família, als drets dels nens, a la paternitat i la maternitat, en definitiva a allò que constitueix la base de la societat catalana, no marquin la creu d’aquests senadors. No al Senat a Guillaumes i a Candini. Això és fàcil i exemplifica bé els avantatges de poder triar directament.

El difícil és l’actitud que ha de prendre qui pensava votar a CiU en el Congrés, perquè aquí sabrà que hi ha dos destacats membres, Pigem i Campuzano, que ocupen llocs destacats en la llistes, i que plantegen posicions que estan en les antípodes de Duran i Lleida, i l’altre membre d’UDC, Sánchez Llibre, que es troba entre els sis primers.

Es pot votar a CIU sabent que hi ha gent amb les idees de Guilleumas? Com pot articular-se amb credibilitat el bon discurs de Duran amb tot això, i amb aquests candidats? Amb un sistema ELECTORAL D’ELECCIÓ DIRECTA (www.accioperlademocracia.org) la resposta seria clara. Amb el sistema actual només es pot apostar a tot o res. Però qui pot votar a qui t’anomena nazi?

Hazte socio

También te puede gustar