Per què ens secularitzem

I em refereixo a la secularització entre els mateixos catòlics, en el si de l’Església, perquè és evident que si aq…

I em refereixo a la secularització entre els mateixos catòlics, en el si de l’Església, perquè és evident que si aquesta no s’hagués produït la societat europea no hagués seguit aquest camí en el transcurs de la història o almenys no en les proporcions que ha arribat. Per tant, l’origen del mal està entre nosaltres mateixos i roman viu i actuant, tot i les reiterades respostes, en molts casos encertades. Des de la creació de l’Opus Dei fins als ulteriors moviments eclesials, implícitament o explícitament, tots ells han estat respostes a aquest problema intern. En dir això no estic menyspreant la força de la dinàmica social. És evident que no, una i altra vegada em refereixo i teoritzo sobre la societat desvinculada (que té una ontogènesi cristiana que pot remuntar-se a Sant Pau i Sant Agustí, i que no és altra que el descobriment del valor de la consciència personal, de la subjectivitat. Però, en la lògica cristiana, aquesta subjectivitat es troba delimitada per la relació amb Déu, i no va ser fins que aquest vincle va ser trencat, sobretot a partir de la Il·lustració, que el subjectivisme es va desenvolupar com un torrent incontenible i arbitrari).

Tornant al centre de la qüestió, vull subratllar que el que ens falla és una cosa molt elemental i alhora difícil d’aconseguir, allò que busquen els mestres d’oració, el que forma part de la riquesa comuna dels grans Pares de l’ Església: el viure i actuar en presència de Déu. En darrer terme, la fallida interna, la secularització catòlica, no és altra cosa que el no viure la quotidianitat, l’individual i el col·lectiu, en presència de Déu. Quan les classes en una escola catòlica, en una universitat catòlica, no comencen amb una oració o algun tipus de referència a Déu, s’està dient que no hi ha cap tipus de diferència entre aquest centre i el que pot existir en un règim laic, fins i tot en un ateu. Simplement, Déu no existeix, i no n’hi ha prou que estigui en l’enunciat de principis en algun document gelosament guardat, o a les proclames oficials. Déu només existeix en els nostres cors si es viu cada dia, en cada acte quotidià. No existeix un moment per Déu, sinó que és tota la vida que està orientada a Ell. I com això per a una consciència abocada al pecat és dur si no ha estat alimentat prèviament l’esperit amb la satisfacció que aquesta presència comporta, el catòlic fuig de aquesta necessitat, s’enganya a si mateix, i acaba comportant-se també com si Déu no existís, encara que revista, si escau, oripells religiosos aquesta forma de viure.

Viure en presència de Déu té moltes conseqüències, però hi ha una d’elles que desitjo subratllar i que afecta la vida col·lectiva. Es tracta del sorgiment de la comunió entre les persones. En la mesura que som capaços de fer sorgir aquesta comunió, Déu es fa present, i en la proporció en que aquesta és substituïda per no res o per l’enfrontament, es fa notòria l’absència de Déu. I qui diu comunió, que és l’estadi superior, diu també construcció de la comunitat, que és el millor antídot per a la societat desvinculada. Construir comunitat amb tots aquells amb qui compartim una memòria, un projecte, una vida, comunitat a l’escola, a la feina, a la política, on, fins i tot entre els oposats, hi ha o hauria d’existir un vincle fort que no és altre que la unió forjada per la voluntat de buscar el millor per a la polis. Es diu amistat civil, i és la virtut que Aristòtil defineix per al bon govern de la ciutat. Podríem traduir-lo, més o menys, per concòrdia.

Una última reflexió es refereix al fet que, en el nostre temps, la resposta política i econòmica cal buscar precisament en la Teologia. En un món secularitzat radicalment com el nostre, només aquesta forma de pensar, aquest instrument intel·lectual, ens porta a concebre les respostes a les necessitats humanes en presència de Déu, buscant la perspectiva de Déu.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar

Deja una respuesta

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>