Per qué s’està destruint el matrimoni?

Les dades que venim publicant són concloents, la perspectiva espanyola a mitjan i llarg termini és molt dolenta. Influeixen moltíssimes raons però les…

Forum Libertas

Les dades que venim publicant són concloents, la perspectiva espanyola a mitjan i llarg termini és molt dolenta. Influeixen moltíssimes raons però les fonamentals estan connectades amb la implosió demogràfica i la pèrdua de la capacitat educadora de les famílies, en termes econòmics estaríem parlant de capital social i capital humà.

En aquest context la importància com institució clau del matrimoni és vital, per això cal debatre aquesta estranya legislació que permet el matrimoni homosexual i que proclama un divorci que deixa sense valor el contracte matrimonial, el converteix en no-res.

Debatre sobre el matrimoni homosexual no és –i això hauria de ser una obvietat- incórrer en l’homofòbia, com persegueixen aquells que volen furtar tot diàleg sobre aquesta qüestió.

En aquest cas tot el món occidental, en realitat tot el món a seques excepte quatre països, serien homòfobs, perquè es neguen a acceptar com matrimoni aquest tipus de relació.

Debatre el matrimoni homosexual significa posar sobre la taula la reflexió sobre els fonaments de les nostres institucions socials valuoses i insubstituïbles.

És un debat cultural, sobretot polític, però també social i econòmic, per les conseqüències que comporta.

Un argument en forma de qüestió apareix sempre amb la finalitat de resoldre el tema: “però quin mal fa que dos homes o dones es casin?”, donant per descomptat que es tracta d’una qüestió estrictament individual que pertany a la vida privada. No és així.

El matrimoni és una institució. La institució que té una funció social, pública, que ningú pot ocupar en el seu lloc: és l’única institució, i cal subratllar aquest caràcter únic, capaç de generar descendència i educar-la en les millors condicions possibles.

Com és ben sabut, les lleis són abans de res pedagogia. No és solament el que permeten o prohibeixen sinó que assenyalen el camí que han de seguir els ciutadans. La llei que obliga a pagar impostos ens està dient que és el nostre deure fer-ho.

Quan es legisla el matrimoni homosexual s’estan dient quatre coses que destrueixen tot el model de societat i, per tant, el seu fonament en relació a l’economia:

1 . Significa que la diferència entre home i dona és irrellevant. El matrimoni sota aquest punt de vista és una simple unió de convivència i afecte. Res més. La qual cosa és una falsedat òbvia, que a més obre la porta a altres formes de convivència i afecte començant per la poligàmia.

Qui pot discutir que si són persones adultes i responsables i actuen lliurement, mentre s’autoritzi el de dos homes o dues dones, es negui el matrimoni entre un home i més d’una dona?

Però, a més, es tracta d’una unió afectiva no de qualsevol tipus, no valen dues amigues o dos parents, sinó que s’ha de basar en la relació sexual.

2 . Amb aquesta llei es diu que el tipus de pràctica sexual és el que confereix sentit i valor a la institució, el que requereix reconeixement social. No és la funció social de la relació l’important, sinó la meva satisfacció en el seu nivell més compulsiu, el del sexe. Això és el que mereix reconeixement i avantatges socials. La prestació d’un servei a la societat, el matrimoni d’un home i una dona que fa possible tenir fills, que els té en la immensa majoria de casos, aquest no té reconeixement singular.

Solament és possible una varietat dins d’aquell complex més ampli, com ho expressa bé la modificació del Codi Civil al situar com subjectes als “cònjuges” i als “progenitors” en lloc de l’home i la dona, el pare i la mare.

3 . Que el matrimoni no té per que estar orientat a la descendència, aquest, unit als efectes anteriors, és un missatge demolidor. Un matrimoni homosexual per definició és estèril, per tant es deslliga la figura matrimonial del tenir fills, i aquesta dissociació envia el missatge que contribueix a enfonsar una societat que ja de per si té tendències antinatalistes, i tot això a pesar que tenim en aquesta causa la raó gairebé inapel·lable del seu enfonsament futur

4 . Es fa la pedagogia de que no importa per res la funció del pare i la mare, que això és accessori, que aquesta parella no té cap significat especial i pot ser suplerta tranquil·lament, per dos pares o dues mares, o simplement per un d’ells.

Això és un absurd que està en contradicció amb tots els estudis objectius que mostren els costos socials, econòmics; els problemes psicològics que comporta, les pèrdues en matèria d’ensenyament, el seu efecte sobre la generació de delinqüència. Tot això és conegut.

El pare i la mare actuant com parella són el substrat necessari per a l’educació del nen. No es pot enviar el missatge de la seva escassa significació sense pagar els costos. De fet ja hem començat a fer-ho.

Hazte socio

También te puede gustar