Per un nou bloc social, cultural i polític: 60 tesis (III). Una societat en autodestrucció.

Normal 0 21 false false false MicrosoftInternetExplorer4 /* Style Definitions */ table.MsoNormalTable {mso-style-name:”Tabla normal”;…

Forum Libertas

24 Sense vincles, sense institucions, la societat no pot existir. És una conseqüència inexorable que es manifesta d’una forma tan clamorosa que transforma en certa manera la dita de què els deus ceguen als que volen perdre. Les grans tendències són evidents.

25 En primer lloc, la destrucció de les funcions socials necessàries: la incapacitat per educar als infants i adolescents, de mantenir l’estabilitat matrimonial per arribar acompanyats a l’edat de la dependència, o al menys fins completar l’educació de l’últim fill. La violència creixent en el sí de les famílies contra els homes, contra les dones, encara més, contra els infants, i molt més, fins nou vegades més, contra la gent gran. L’estreta relació quantitativa de la pobresa, la violència, i el fracàs educatiu, amb la ruptura matrimonial. Tot un llarg llistat de disfuncions interrelacionades palesa la incapacitat de la societat per complir amb les seves funcions. Anomia i alienació en són el signe

26 Perquè hi ha una estreta relació entre viure el present desvinculat com una necessitat compulsiva de satisfer el desig i la força dels instruments d’alineació. En el franquisme es criticava “l’excés” del futbol com un mecanisme d’alienació del règim. Si allò era excés, què és el que tenim avui? Mai la societat occidental havia tingut en termes relatius tants drogodependents, mai la prostitució ha conegut l’abast actual.

27La inviabilitat a llarg termini del sistema de benestar ensorra les seves arrels en la desvinculació, que ha estroncat la natalitat, multiplicat els individus sols, aïllats, necessitats de la burocràcia de la despersonalització, que genera drets sense vincles ni obligacions. Creant una construcció moral corrosiva per la societat: el dret és resultat d’una llei. És prou i suficient amb la pressió per a “fabricar-lo”. La lluita perquè el poder atorgui privilegis amb denominació de drets. La legislació espanyola i catalana és un exemple abusiu d’aquest problema occidental.

28 La dificultat per sortir de la crisi econòmica, i per a no recaure en el futur, radica en el fet que els mecanismes profunds que la varen fer possible no han estat modificats. La raó d’aquesta mancança extrema radica també en la ideologia de la desvinculació, que fa impossible la força moral necessària per impel·lir el canvi.

29 I és que les grans opcions transformadores des del cristianisme fins arribar al marxisme han nascut sempre d’un impuls moral de vinculació, això és d’amor, de solidaritat, de justícia vers els altres.

30La desvinculació es manifesta en la insolidaritat intergeneracional. Endeutats, amb els recursos naturals malmesos, amb un seguretat social aprimada, amb més recursos abocats en les persones de més de 65 anys que en les joves.

31 Aquí hi ha una fractura generacional insòlita en temps de pau, una contradicció que pot cercar la seva síntesi superadora en l’eutanàsia legalitzada i fomentada: “tu per què has de viure així”? Què hi fas en aquest món?” Un dels corol·laris de la desvinculació serà l’eutanàsia generalitzada dels grans dependents i la gent més gran que no pugui pagar-se l’autonomia personal. Seran suficients per construir l’opinió pública adient i formatejar les ments, les polítiques públiques com les que fomenten el sexe en els menors del 16 anys.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici pels Laics

Hazte socio

También te puede gustar