Perque el pitjor no ha arribat

En l’abundant i canviant informació econòmica que apareix en els mitjans, és difícil en ocasions que el ciutadà pug…

Forum Libertas

En l’abundant i canviant informació econòmica que apareix en els mitjans, és difícil en ocasions que el ciutadà pugui desentranyar d’una manera veraç quina és la situació present i quins les perspectives. D’una banda pot existir una tendència al tremendisme i, per una altra, menys justificada, a transformar el ralentiment de la caiguda en un veure la llum al final del túnel. El rastreig dels brots verds està convertint l’anàlisi de la realitat en una paròdia de la mateixa.

Per afirmar que el pitjor no ha arribat cal deixar assegut un principi. El que importa de la crisi no és l’evolució de determinades magnituds sinó concretament aquelles que afecten directament al present i futur de les persones. En aquest sentit, la dada absolutament determinant és l’atur. Per aquesta raó, encara que no només per ella, el pitjor no ha arribat. L’atur continuarà creixent al llarg de l’any pròxim, per tant hi hauran moltes més persones en situació de sofriment. El pitjor està per venir. Tanmateix, tot i que el Govern ha decidit perllongar les ajudes als desocupats, el nombre d’aquests que continuaran sense treball i se’ls haurà esgotat les fonts d’ingressos, també, per la lògica del pas del temps, tendeix a créixer. El pitjor no ha arribat. Al mateix temps, les ajudes per a qui hagin esgotat la percepció del subsidi d’atur seran en molts casos inferiors a les que venien percebent. La seva situació personal serà més difícil. El pitjor no ha arribat.
Sense aconseguir detenir l’hemorràgia de la desocupació, el Govern ha dut a aquest país a un endeutament creixent i de naturalesa acumulativa. És una bola de neu que s’engreixa per la seva pròpia lògica interna, a més de les mesures que el propi Govern va adoptant i que acceleren aquella dinàmica. Això significa un gran endeutament futur. Serà una sort que arribem al 10%, perquè el més previsible és que se superi àmpliament aquesta xifra. La conseqüència de tot això no és altra que l’augment de la pressió fiscal. Més impostos. Per això el pitjor no ha arribat.
Aquest creixement de l’endeutament de l’Estat significa majors necessitats per a finançar-lo, que entren en competència amb les grans necessitats que té el sector privat. Per això, l’estrangulament del crèdit no té encara una resposta clara. El pitjor no ha arribat.
Hazte socio

También te puede gustar