Presumpte miracle atribuït al P. Josep Tous Soler: Clausura del procés

Aquest divendres, 3 de novembre, tindrà lloc al palau episcopal de Barcelona l’acte de clausura del procés diocesà sobre un presumpte miracle atribuït…

Aquest divendres, 3 de novembre, tindrà lloc al palau episcopal de Barcelona l’acte de clausura del procés diocesà sobre un presumpte miracle atribuït al P. Josep Tous Soler, caputxí i fundador de la congregació de Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

 

Sota la presidència de monsenyor Lluís Martínez Sistach, arquebisbe metropolità de Barcelona, l’acte es celebra a les 18 hores a la sala noble del palau episcopal de Barcelona.

 

Formen el tribunal que ha preparat aquest procés el doctor Francesc Xavier Bastida Canal, com a jutge delegat; el doctor Homer Val Pérez, com a promotor de justícia, i Mn. Bernat Gimeno Capín i el Sr. Josep M. Trullols Cases, com a notaris actuaris. La vicepostuladora de la causa és la germana María del Carmen Aparicio, de la congregació de Caputxines de la Mare del Diví Pastor.

 

NOTA BIOGRÀFICA

 

Josep Tous Soler (Igualada 1811 – Barcelona 1871). Caputxí. Va professar el 1827 i va ser ordenat prevere el 1834. Destinat al convent de Santa Madrona, a la Rambla barcelonina, va haver de sortir-ne el juliol de 1835 arran de l’exclaustració i dispersió dels religiosos.

 

Exiliat de primer al nord d’ Itàlia, l’agost de 1836 va ser acollit pel caputxí Victorià de Chambery, fins que l’any següent va passar a Tolosa de Llenguadoc, on va completar els estudis de moral i on, a més, va ser capellà de les Benedictines de l’ Adoració Perpètua.

 

Retornat a Barcelona el 1843, es va incardinar a la diòcesi, on va viure com a sacerdot secular. Després d’exercir el ministeri parroquial a Esparreguera, el 1848 va ser adscrit a la comunitat de preveres de la parroquial de Sant Francesc de Paula de Barcelona.

 

Sempre sensible a les necessitats socials i espirituals del seu temps, amb tres de les seves dirigides: Isabel Jubal, Marta Suñol i Remei Palos, va fundar, l’any 1850, l’Institut de Religioses Caputxines de la Mare del Diví Pastor, destinat a la formació cristiana de la joventut, i el va orientar fructuosament fins a la seva mort, esdevinguda al col·legi de la Divina Pastora del carrer de Jonqueres de Barcelona mentre celebrava l’eucaristia.

 

Ànima contemplativa, enmig de la seva activitat apostòlica es caracteritzava per la seva bondat i per una gran sensibilitat i esperit de servei.

 

Caputxines de la Mare del Diví Pastor. Institut femení de vida religiosa dedicat a la formació de la joventut des d’una perspectiva franciscana. Fundat a Ripoll el 1850 per l’exclaustrat caputxí Josep Tous Soler, va encetar aviat una ràpida expansió a diverses poblacions del Principat: Capellades (1858), que durant molts anys va ser casa-noviciat; Sant Quirze de Besora (1859); Barcelona (1862), seu de la casa generalícia; Igualada (1873) i d’altres, i també amb una fecunda expansió missionera i d’implantació congregacional a diversos punts del continent americà, iniciada amb la fundació de Bluefields (Nicaragua) el 1920.

 

El 1888 el papa Lleó XIII va atorgar a l’Institut el «Decretum laudis», i l’aprovació definitiva va esdevenir-se el 1897. El 1905 van ser agregades espiritualment als framenors caputxins, i el 1909 van rebre l’aprovació pontifícia de les constitucions definitives, que van ser de bell nou renovades arran del concili Vaticà II.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>