Quatre gotes de realitat

Una: Convocar a aquestes alçades, manifestacions per tal de commemorar el 4t aniversari d’aquelles altres manifestacions contra la guerra d’Irak, està…

Forum Libertas

Una: Convocar a aquestes alçades, manifestacions per tal de commemorar el 4t aniversari d’aquelles altres manifestacions contra la guerra d’Irak, està a cavall entre el ridícul i la manca d’arguments. Tan mancats de raons estan els socialistes que necessiten ordir manifestacions per commemorar altres manifestacions? Això tindria sentit si Espanya es trobés implicada a la guerra d’Irak, i també en tindria si ens manifestéssim per l’abandonament de la presència militar a l’Afganistan, o per la nul·la investigació que fa el govern dels vols secrets de la CIA. L’altre, això d’Irak, és un absurd absolutament impresentable. Dedicar-nos a recordar el que succeí fa 4 anys i oblidar-nos d’allò que encara està viu, es una manifestació d’hipocresia política.

Dos: L’enquesta d’El Periódico, un diari inequívocament prosocialista, sobre l’opinió dels barcelonins pel que fa a la seguretat ciutadana, és per posar-se a córrer. El 44% declaren que algun cop han tingut por a que els atraquin pel carrer, la mateixa proporció que n’ha tingut de que els entrin a casa, gairebé un de cada dos. Un 32% no es troba segur a Barcelona, és a dir, gairebé un de cada tres. Un 23% s’ha sentit intimidat per algú, verbalment o per gestos, i un 19% considera que la seguretat a Barcelona és pitjor que en altres grans ciutats europees, més o menys un de cada cinc.

Tres: L’aplicació de la llei sobre la paritat en les llistes electorals està donant lloc a carreres impossibles buscant candidates. S’ha d’omplir sigui com sigui el 40% dels llocs, i a més en trams de cinc en cinc candidats. El resultat serà un munt de persones per a les quals l’únic que es tindrà en compte per a situar-les en les llistes és la seva condició de ser dones, i no la seva preparació. Això a més amb un sistema electoral, que cada cop resulta més indecent, de llistes tancades i bloquejades, on l’elector queda presoner de l’etiqueta i no pot elegir a la persona que millor li sembli que el representarà. Tot això no té res a veure amb la democràcia ni amb la promoció de la dona, perquè els seus efectes a curt i mig termini assenyalen exactament el camí oposat: pervertir la democràcia i fer sinònim de la dona una simple quota.

Quatre: Un periodista, Gregorio Morán, que comparteix una bona ploma amb un esperit profundament danyí cap els altres, amb gairebé tothom que no sigui ell mateix, i que té una tendència obsessiva en convertir la seva pàgina setmanal a La Vanguardia, en un ajust de comptes permanent amb la resta de la humanitat, ha publicat un darrer article que comença parlant de l’assassinat d’una ministra paquistaní a mans dels islamistes fonamentalistes per passar a esplaiar-se en una ostentació de coherència temàtica, contra els cristians. Escriu coses com “la religió ha estat històricament la major epidèmia per a la intel·ligència durant els segles més terribles d’aquesta Europa”, la qual cosa no deixa de ser una adaptació d’allò tan marxista de la religió i l’opi del poble, cosa que no ha d’estranyar-nos donat l’origen marxista-leninista de l’autor. I és que hi ha maneres de pensar que fins i tot després d’abandonar-les formalment deixen seqüeles per a la resta de la vida.

Hazte socio

También te puede gustar