Què podem fer? Una jerarquia

Meditant l’Evangeli de Sant Joan, un cop narrada la infància de Jesús, és a dir des del capítol quart, se’ns presenta una …

Meditant l’Evangeli de Sant Joan, un cop narrada la infància de Jesús, és a dir des del capítol quart, se’ns presenta una seqüència que crec que és nítida, assenyala l’ordre de les coses que el mateix Jesús ens presenta, i que respon a moltes preguntes sobre el quefer.

Primer apareix, amb les temptacions del Diable al Desert, la primacia del culte a Déu, el rebuig que puguem realitzar-nos només satisfent-nos de béns materials. Això és molt anti època, però és el que hi ha, el que ha de ser. I també sorgeix la rotunda prohibició de temptar Déu demanant-li que ens demostri la seva omnipotència. De totes aquestes afirmacions es desprèn un judici cristià, que és d’aplicació en la nostra vida personal i familiar, així com en la vida en comunitat, a l’obstinació col·lectiva a la plaça pública.

La segona escena ens mana portar primer de tot la bona nova als pobres, als que ho són en el material, per descomptat (potser també als que ho són en l’ésser, i no només en el posseir), alliberar els captius i oprimits, tornar la llum als que no veuen, proclamant amb tot això l’any de gràcia del Senyor. Què fem com a individus i en la vida social, política, per complir amb tot això com a exigència cristiana?

No n’hi ha prou amb donar culte a Déu si ens oblidem del mandat de Jesús cap al germà, però aquest deure no pot desplaçar, menysprear, el primer requeriment, perquè és des d’aquí que comença tot: "adorar el Senyor, el teu Déu". L’experiència històrica i l’observació personal ens ho fa evident. Quan oblidem Déu o el releguem com accessori, per servir només al necessitat, a la justícia social, s’acaba engendrant monstres; això va ser el comunisme. Els dos moviments de la consciència han d’anar entrellaçats, i jeràrquicament ordenats. Un és l’arrel, l’altre el tronc. Sense arrels l’arbre mor.

Aquest ordre de Déu té el seu paral·lelisme en una exposició molt més antiga, el Gènesi, on primer es produeix el pecat contra Déu impel·lit pel Diable, la culpa original, la ruptura amb l’ordre inicial creat per Déu per a l’home, i només després sorgeix el fratricidi de Caín contra Abel, l’inici del mal humà de l’home que mata el seu germà en Déu. Primer la falta cap a Déu, que desemboca a l’enveja, l’assassinat, la guerra entre germans.

La seqüència que estableix l’Evangeli de Joan ens diu més, molt més, sobre el quefer i el seu ordre, perquè tot seguit es refereix a l’ensenyament, l’atenció als altres, a la predicació i al manar, fruit del reconeixement de l’autoritat . Tractar i reflexionar sobre aquests altres punts pot ser tasca per a un altre dia.

Hazte socio

También te puede gustar