Reflexió política (II): Espanya i el ZPerill

L’anàlisi de la conjuntura política espanyola és molt més senzilla que la precedent, dedicada a Catalunya. Tant és així que pot resumir-se amb un sol …

Forum Libertas

L’anàlisi de la conjuntura política espanyola és molt més senzilla que la precedent, dedicada a Catalunya. Tant és així que pot resumir-se amb un sol concepte: Zapatero no hauria de tornar a guanyar les eleccions, perquè si ho fa, si aquest país ha d’assumir vuit anys d’aquest tipus de govern, sortirà tremendament danyat, com ara ja està succeint però en aspectes que passen factura a mig i llarg termini, sobretot.

No es tracta de repassar el que en diverses ocasions he comentat en termes crítics, de les polítiques del govern, sinó d’apuntar solament que a tots els problemes vigents se li afegirà una crisi econòmica de proporcions més que notables, que començant l’any pròxim té un acabar incert.

Això significa la necessitat de donar suport a qualsevol altra opció que no redundi en la continuïtat del govern de Zapatero.

A escala espanyola el resultat majoritari d’aplicar aquest criteri és votar al PP.

“Escolti vostè, jo en cap cas votaré pel PP!” poden afirmar algunes persona. Bé, en aquest cas, si en últim terme no ha votat mai pel PP, és impossible que ho faci, triï una altra opció, si és que existeix en la seva circumscripció, que no pugui donar suport parlamentari per a governar a Zapatero, o, en el pitjor dels casos, abstingui’s o voti en blanc.

Poden existir moltes persones que avui se senten defraudades d’haver donat suport a l’actual govern però que en cap cas utilitzaran el seu vot a favor dels populars. És suficient amb que s’abstinguin.

De fet aquesta ha estat l’estratègia de fons del PP, que ja veurem si funciona: mantenir activament mobilitzat el seu vot fidel, sense excessives pretensions de captar vot indecís, en la confiança que l’elector que en el 2004 va optar per Rordríguez Zapatero per circumstàncies tan tràgiques com el 11-M, aquesta vegada estarà en part desmobilitzat.

En realitat, contemplades una a una, totes les iniciatives de Zapatero, amb excepcions comptades, han acabat en fracàs.

La LOE és un fracàs, com reafirmarà el pròxim informe PISA i ja ho avalen les actuals dades sobre fracàs escolar.

La protecció de la dona davant el feminicidi de parella és un doble fracàs, processa a desenes de milers d’homes i no impedeix, al contrari, l’assassinat de les dones.

La lloada Llei de Dependència és també un fracàs, com molt ràpidament, més del previst, està apuntant la realitat.

La sanitat està pitjor que fa tres anys. Les pujades de les pensions segueixen sense resoldre el problema crònic que gran part de les vídues i de qui reben les prestacions mínimes es troben per sota del llindar de la pobresa.

Sobre l’habitatge no és necessari comentar res, ni sobre la política internacional, ni sobre la mortalitat de les carreteres a pesar d’una aparent millora que res té a veure amb els magnífics resultats obtinguts en altres llocs d’Europa.

La corrupció urbanística segueix imperant per arreu encara que ja no se’n parli, perquè ja ha passat la campanya municipal.

Espanya és el centre de distribució de droga d’Europa i un dels bordells més importants de la mateixa, i així podríem seguir.

Solament la política econòmica, l’àrea que menys havia registrat les iniciatives de Zapatero, permetia treure pit, i àdhuc a costa de no descendir al detall. Ara ja ni això.

Totes aquestes i moltes altres coses haurien d’haver-li donat al PP una posició electoral amb millors perspectives que que actualment posseeix, de tal manera que si no guanya les pròximes eleccions ha de meditar profundament sobre les causes. Encara que el risc d’aquesta meditació pot ser l’incórrer en una alternativa equivocada.

Si el PP guanya es produirà l’ocasió per a una verificació molt important: la de constatar si efectivament posseeix una cultura política i un sistema de valors alternatiu al que propugna Zapatero, i si estarà disposat a revisar alguna de les lleis centrals que, desgraciadament, han caracteritzat aquesta època, començant per aquella que constitueix un test des de tots els punts de vista, la que permet el matrimoni homosexual.

Hazte socio

También te puede gustar