Renaixement i Barroc: llum i ombres

Renaixement Al Renaixement, es donà un canvi important en el pensament de l’home, l’ humanisme racional del segle XV substituí l&r…

Renaixement

Al Renaixement, es donà un canvi important en el pensament de l’home, l’ humanisme racional del segle XV substituí l’ humanisme emotiu del segle XIII. Els clàssics grecs i romans es llegeixen a les universitats i la impremta va permetre que es divulgués la cultura escrita. Per primera vegada l’home era el centre de l’univers i tingué la necessitat de crear un llenguatge a la seva mida. Les dimensions dels edificis gòtics posseïen l’home, l’elevaven u el dominaven, però al renaixement va ser l’home qui dominà els edificis, ja que es construïen prenent com a base les proporcions humanes.
A Espanya es dóna el classicisme renaixentista ja cap el segle XVI, en l’arquitectura l’espai preval sobre la decoració, l’espai és forma part d’un totorgànic en el que no es ressalten unes parts per damunt d’unes altres.
Santuari de la Mare de Déu de Queralt
El Santuari de la Mare de Déu de Queralt, pertany a la població de Berga, està situat al cim de la serra de Queralt a l’espai que ocupà el castell de Guillem de Berguedà. El santuari és una església d’estil barroc amb façana renaixentista, al costat hi ha un edifici que fou una hostatgeria per als peregrins, i que actualment és un restaurant i l’estació del funicular.
Basílica de Santa Maria
A la capital de la comarca de L’Anoia, Igualada, es troba la basílica renaixentista de Santa Maria,projectada per Pere Blai fou bastida al segle XVI i les obres no finalitzaren fins el segle XVII. Encara que el temple és d’estil renaixentista, està combinat amb elements encara gòtics característic del període de transició, com la coberta de volta de creueria, o els contraforts coronats per gàrgoles.
Convent de la Santíssima Trinitat
El convent, situat a la població de Vilafranca del Penedès a l’Alt Penedès, és un exemple de transició del gòtic al renaixement, conserva elements d’arquitectura gòtica del segle XIV, fins a començaments del segle XVIII barroc, amb elements arquitectònics del renaixement classicista d’influència italiana. El claustre, construït en el segon terç del segle XVI, es considera d’especial interès artístic ha que forma part del primer esforç per aconseguir la formació d’espais unitaris seguint les normes renaixentistes.
Barroc
A finals del segle XVI el predomini de la lògica en arquitectura i l’equilibri van acabar per provocar el sorgiment de noves generacions amb una nova sensibilitat, la sensació va tornar a substituir la raó. L’obra equilibrada i racional del Renaixement va ser substituïda per l’expressió desequilibrada Barroc. En arquitectura es traduí en l’aparició de l’ús de la corba, el·lipses, paràboles, hipèrboles… substituïren elmig punt romà. La planta rectangular tradicional donà pas a plantes el·líptiques, circulars i mixtes.
A Espanya dos de les característiques més notables del barroc és la temàtica religiosa imperant a causa de la Contrareforma catòlica, i l’art fou utilitzat com un argument convincent del poder catòlic. L’estil arquitectònic barroc és una forta combinació d’ornamentació i sobrietat.
Església de Sant Bartomeu i Santa Tecla
A la turística població de Sitges, a la comarca del Garraf es troba l’església barroca de Sant Bartomeu i Santa Tecla, un temple barroc bastit al segle XVII. El seu interior conserva dos retaules policromats d’especial importància: un retaule obra del pintor renaixentista napolità Nicolau Credença del segle XV en el que surten representats Sant Bartomeu i Santa Tecla; i un sego retaules renaixentista del Roser del segle XVI.
A 9.1km , a la població de Vilanova i la Geltrú es troba l’església Parroquial de Santa Maria, bastida al segle XVIII és un exemple del barroc tardà amb influència neoclàssica. Al seu interior conserva un important retaule barroc de la mateixa època que l’edifici, dedicar a l’Assumpció de Maria.
Església de Betlem
A la ciutat de Barcelona es troba l’església de Betlem, una petita joia del barroc del segle XVII que es pot trobar al nucli urbà, al conegut carrer del Carme. El temple fou projectat segons el tipus congregacional que adoptaren els jesuïtes en les seves construccions que s’adoptà per a la contrareforma. Dintre la mateixa ciutat, capital de la comarca del Barcelonès, es troba la basílica parroquial de la Mare de Déu de la Mercè, que originàriament formà part d’un conjunt conventual de l’ordre de les mercedàries que ja no existeix avui dia. El temple barroc, bastit al segle XVIII, està dedicat a la Mare de Déu de la mercè, patrona de la ciutat de Barcelona.
Església de Santa Maria
El temple fou bastit el segle XVIII a la població de Caldes de Montbui, a la comarca del Vallès Oriental. L’edifici malgrat que és d’estil barroc, presenta alguns elements renaixentistes com les arcades d’estil romà-bizantí de mig punt. Al seu interior es conserva Majestat de Caldes, una talla de fusta policromada d’estil bizantí que data dels segles XI i XII.
Sant Marí de Sant Celoni
Aquesta peça clau del barroc, situada ala comarca del Vallès Oriental a la població de Sant Celoni, és caracteritza per la seva façana, de tipologia típicament catalana, consta de tres cossos amb capcer semicircular, amb una portalada arquitravada, rosassa i campanar adossat. Però el que la fa especialment singular és que la façana està estucada amb esgrafiats que fa que prengui forma de retaule, tret característic de l’arquitectura religiosa del set-cents català.
A 30 minuts de Sant Celoni es troba, a la comarca del Maresme, la basílica de Santa María a Mataró, construïda al segle XVII, projecta per l’arquitecte de Milà Ercole Turelli, pel que exhibeix una clara influència italiana.
Església de Sant Boi del Lluçanès
A Sant Boi del Lluçanès, Osona, es troba aquest petit temple d’especial rellevància ja que es pot seguir l’evolució de l’art a Catalunya durant dos segles, del XVIII al XIX, el que fa de l’edifici un exemple representatiu del barroc tardà i el neoclassicisme. Es considerat un monument excepcional del barroc dins la història de l’art de Catalunya.
A la mateixa comarca, a la ciutat de Vic es troben dos exemples d’arquitectura barroca religiosa: el claustre de Sant Domènech, bastit al segle XVIII com a nou convent dominicàdel qual es conserva el claustre i l’església parroquial; i l’església de la Pietat, temple que ésuna combinació de romànic, del que es conserva la façana del que fou l’antiga església de Sant Sadurní del segle XI adossada a l’església barroca de la Pietat.
Com arribar-hi:
De Berga a Igualada:
C16 (sortida 36b)/C25 Eix Transversal (sortida 132)/C37.
De Igualada a Vilafranca del Penedès:
C15.
De Vilafranca del Penedès a Sitges:
C15/C32 (sortida 30).
De Sitges a Barcelona:
C32.
De Barcelona a Caldes de Montbui:
C33 (sortida 1)/C59.
De Caldes de Montbui a Sant Celoni:
C59/AP7 (sortida 11)/C35.
De Sant Celoni a Sant Boi de Lluçanès:
C35/AP7 (sortida 14)/C17 (sortida 72)/BV4609/BV4608.

Hazte socio

También te puede gustar