Retornar a Sant Pau per a evangelitzar Catalunya

Sant Pau, que va contribuir a l’evangelització de Catalunya, i fins i tot podria haver trepitjat l’actual ciutat de Tarragona, apar…

Sant Pau, que va contribuir a l’evangelització de Catalunya, i fins i tot podria haver trepitjat l’actual ciutat de Tarragona, apareix com a exemple de comunicador de l’evangeli en circumstàncies difícils, com les actuals, al darrer document dels bisbes de la Conferència Episcopal Tarraconense, Pau apòstol del nostre poble, presentat aquest dimecres per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i el d’Urgell, Joan Enric Vives.

El document, d’una quarantena de pàgines, és com una continuació del darrer document dels bisbes de Catalunya, Creure en l’evangeli i anunciar-lo amb nou ardor, que destaca que l’Església es troba en estat de missió” i que “avui és urgent portar el missatge de Jesús a tots sense excepció, tant als qui estan adherits a la fe cristiana com als qui, en graus diversos, s’hi mostren propers, o bé als qui n’estan apartats”.

Propostes dels bisbes per a evangelitzar Catalunya

En l’escrit, els bisbes realicen diverses propostes per a fer efectiva aquesta evangelització:

1. Pregar, per a renovar l’esperit

2. Confessar-se, per a viure la conversió dels cors

3. Intensificar l’amor a l’eucaristia

4. Ajudar solidàriament els pobres i necessitats

5. Conèixer millor les cartes de Pau

6. Intensificar els esforços per a anunciar de paraula i d’obra la veritat de l’evangeli, en comunió amb l’Església universal, “imitant les petjades i l’exemple de Pau, l’apòstol”

El darrer document dels bisbes de Catalunya

El document conté nou capítols. Al primer, titulat Pau, una vida en Crist, els bisbes consideren que «la vida de Pau en Crist comença el dia en què, segons les seves mateixes paraules, “Déu em va revelar el seu Fill perquè jo l’anunciés als pagans” (Gàlates 1,16). “En el cor de Pau, la pràctica de la Llei i de les seves prescripcions minucioses ha deixat pas a un nou coneixement, el coneixement de Crist. Ell és qui dóna la plenitud i el sentit a l’antic fariseu –assenyalen els bisbes-. La vida de Pau tindrà, des d’ara, un sol nom: Jesús, el Senyor”.

El segon capítol, Pau, cridat a ser apòstol, conté una reflexió sobre el fet que Déu va comunicar a l’apòstol que “la seva tasca seria anunciar Jesucrist, el Fill de Déu, als qui no eren jueus (vegeu Gàlates 1,16)”.

El tercer capítol, Pau, mestre dels pobles destaca que “les cartes de Pau són documents preciosos que expressen el pensament i els sentiments, les alegries i les sol·licituds, els projectes i les lluites d’un home que mai no retrocedeix davant allò que ell considera la seva missió apostòlica”. També reconeixen que “Pau és un mestre […], ha estudiat les Escriptures i ha sabut posar […] les bases de la teologia cristiana”.

En el capítol Pau, pastor de l’Església (el quart), els bisbes expliquen que “l’apòstol subratlla que l’Església és la comunitat d’aquells que es reuneixen en nom de Crist, l’aplec dels qui viuen la santedat de fills i l’amor de germans en la plenitud de l’Esperit”, i també com «una mirada retrospectiva cap als dos mil anys que portem de cristianisme mostra que els carismes i els serveis s’han manifestat de manera ordinària i extraordinària en l’Església de tots els temps”.


De gran actualitat és la reflexió que es formula en el cinquè capítol (Pau, comunicador de l’evangeli), on els Bisbes mostren que Pau “viu l’anunci de l’evangeli en termes d’imperatiu, de necessitat”, sobretot quan exclama: “Ai de mi si no anunciés l’evangeli!” (Primera carta als Corintis 9,16).

Sant Pau a Hispania?

A Pau, herald de Crist a Hispània, la sisena part del document, els bisbes destaquen que “la vida de sant Pau es divideix en tres parts ben delimitades”. “Des que Pau té l’experiència de Damasc fins a l’inici del primer viatge missioner passen uns deu anys”, “segueixen uns onze o dotze anys de viatges missioners, d’activitat incessant a favor de l’evangeli per les regions de l’orient de l’imperi romà” i “finalment, quan, per seguir el designi diví, es mostra decidit a canviar d’escenari missioner i a portar l’evangeli al límit d’Occident”.

També recorden que “Pau fa avinent als romans que té previst dur a terme una gran missió a Hispània”.

Al setè capítol, Som una Església d’arrels apostòliques!, els bisbes afirmen que “hi ha raons fonamentades per a afirmar que l’Església primada de Tarragona i les Esglésies de la Tarraconense […] han begut a la font viva de l’evangeli predicat i testimoniat per Pau, l’apòstol dels pobles, i per Fructuós, el primer màrtir hispànic”.

La riquesa de la pluralitat de l’Església

El vuitè capítol (L’Esperit Sant, ànima de la unitat de l’Església) és un dels de més complexitat teològica. Els Bisbes recorden que “quan els cristians, en el credo, professem la nostra fe, afirmem que l’Església és “una, santa, catòlica i apostòlica”, característiques que descriuen, sobretot una identitat intangible, la veritat més íntima de l’Església com a “Cos místic de Crist”.

També assenyalen que “la unitat no s’ha de confondre mai amb l’homogeneïtat, ni menys encara amb la dissolució dels carismes propis dels cristians que la integren” i recorden que “no hauríem de veure aquesta pluralitat com a problema, sinó com a do”. “La unitat és un element fonamental i necessari per al testimoniatge dels cristians en el món i per a la credibilitat de la nostra missió”, afegeixen.

Al capítol novè, En comunió amb els apòstols i els seus successors, els bisbes conviden a viure la radicalitat de l’evangeli amb reflexions com aquesta: “Si creiem, de veritat, que la fe és alliberament, força d’amor i d’unió entre els homes i missatge de salvació, de consol i d’esperança per a les hores de temença, ¿què ens impedeix de viure com els apòstols, com els deixebles de Crist? Estem cridats a ser icones visibles del Déu invisible, som urgits a fer present el Crist en la nostra vida”.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>