Santiago Barambio: el per què d’una denúncia

Ahir, com a president d’E-Cristians, vaig informar que havíem decidit presentar una denúncia contra el Dr. Santiago Barambio de la clínica Tutor Mèdic…

Forum Libertas

Ahir, com a president d’E-Cristians, vaig informar que havíem decidit presentar una denúncia contra el Dr. Santiago Barambio de la clínica Tutor Mèdica i portaveu de l’CAI, l’associació que agrupa les clíniques acreditades per a practicar la interrupció de l’embaràs.

Aquesta acció jurídica és posterior a un requeriment que li va ser formulat el 29 de febrer perquè aclarís si algunes declaracions i, sobretot, el text de la seva ponència, vulneraven la doctrina jurídica penal i la jurisprudència espanyola en matèria d’avortament, mentre la interpretació directa del seu plantejament resultava una formulació que justificava l’avortament il·legal.

Considerant la seva condició de metge, l’activitat professional del qual és precisament aquesta, i la de portaveu de la ACAI, cap concloure que la seva pràctica es guia per una doctrina jurídica que és incompatible amb l’ordenament legal espanyol.

Barambio no va contestar a aquest requeriment, i passat un temps més que prudencial s’ha decidit interposar la denúncia.

La causa central de la mateixa és la seva ponència, presentada al Congrés de la FIAPAC, l’any 2006 a Roma,Per què a Espanya es practiquen avortaments fins a les 26 setmanes?”, en la qual exhibeix com verificació que la seva doctrina, justificadora d’una pràctica il·legal, és correcta, que

aquesta interpretació legal no ha estat àdhuc discutida per cap dictamen legal davant cap tribunal

i afegeix més endavant

no havent-se observat tampoc, fins al moment, que ningú hagi trobat base jurídica per a presentar una querella en contra, quan es coneix que d’haver-la hagut, els grups anti llei d’avortament l’haurien utilitzat”.

Barambio fa de la impunitat jurídica la justificació de les seves tesis errònies, per tant és necessari que, d’una vegada per sempre, aquestes siguin confrontades pels qui tenen autoritat per a decidir en la matèria, és a dir, fiscals i jutges.

Ja és curiós que el doctor es refereixi a grups “anti llei de l’avortament”, quan a Espanya no existeix tal llei, sinó simplement la despenalització d’uns supòsits concrets de la figura delictiva de l’avortament que, amb caràcter general, figura en el Codi Penal. A Espanya, com en altres països, l’avortament sense més és un delicte.

Aquesta premissa, a més, ha de relacionar-se amb una altra segona, que normalment estan interessats a oblidar. És la següent: qui ha de néixer, el nasciturus, està subjecte a protecció jurídica.

No és “una cosa” sinó un bé que la legislació espanyola, començant per la Constitució, protegeix. Per aquest motiu a Espanya l’avortament solament es contempla com una excepció, és a dir, existeixen supòsits que permeten saltar-se la protecció del nasciturus, la violació posem per cas, però que són això, excepcions, a la norma general, a la seva protecció.

La tesi del doctor Barambio és realment molt favorable per al mercat del negoci que practica, però no casa amb la legislació espanyola. Constatem-ho:

El doctor Barambio parteix del principi que “l’OMS defineix salut com…

A partir d’aquí considera que

a la definició de salut de l’OMS les clíniques privades especialitzades en avortament espanyoles van interpretar que si existeix un dictamen que estimi que l’embaràs posa en risc la salut de l’embarassada, aquest és practicable sense límit de setmanes, entenent que és un EMBARÀS NO DESITJAT (END), altera el benestar psíquic i social, i la salut està en risc”.

És a dir, la circumstància que una persona vulgui avortar, atès que és una situació que altera el benestar psíquic de la dona, ja pot considerar-se que es troba en risc greu la seva salut i, per tant, ja pot practicar-se l’avortament.

Com es comprendrà, per aquesta via l’avortament és lliure perquè no ja un embaràs que no es vulgui continuar, sinó que la immensa majoria dels mateixos, per la seva pròpia naturalesa, produeixen, en ocasions més o menys llargues, un determinat estat de malestar físic o psíquic a la gestant.

La doctrina penal espanyola és rotunda en el sentit que aquestes situacions no poden considerar-se risc greu per a la salut de la mare, perquè llavors s’estaria determinant una situació que és inèdita a Occident, la que a Espanya existiria llibertat absoluta per a avortar.

En el seu text, Barambio, partint d’un altre criteri de l’OMS, que considera que l’avortament es defineix com la interrupció de l’embaràs abans de la viabilitat fetal, arriba a la conclusió que aquesta llibertat per a avortar pot aplicar-se als fetus sans fins a la setmana 26.

Això transformaria la legislació espanyola en la més permissiva d’Europa, fins a l’extrem que la dona holandesa acusada d’homicidi en el seu país per avortar en la clínica del Dr. Morín en la setmana 25, seria alguna cosa perfectament legal a Espanya. Cal recordar que Holanda és el país que té la legislació en aquesta matèria més permissiva d’Europa.

Però aquesta autolimitació fins a la setmana 26, que converteix a Espanya en la meca de l’avortament europeu, també pot revisar-se en la doctrina del Dr. Barambio. Concretament diu que l’avortament

“es pot estendre a aquells casos en que el fetus, encara podent néixer amb vida i mantenir-la, presenta alteracions incompatibles amb el que es considera una vida digna”.

Repari’s que aquí no s’està parlant de malformacions del fetus sinó d’una categoria tan subjectiva com és que aquest després pugui dur una “vida digna”. Per tant els avortaments que practica el doctor Barambio, i es presumeix que les clíniques de l’ACAI, a qui representa, jutgen a cada moment si aquell fetus que “podent néixer amb vida i mantenir-la” pot dur una “vida digna”.

Es converteixen en jutges que determinen l’existència o la mort d’un ésser humà, que ja no és un fetus sinó un immadur, un ésser humà autònom per viable. Les terribles implicacions d’aquesta concepció salten a la vista. Aquesta convicció, aquesta doctrina, és reblada quan afegeix que “algunes clíniques especialitzades consideren, estudiant cas a cas multidisciplinarment, la possibilitat d’interrompre gestacions després de les 26 setmanes”.

Els immadurs poden ser morts sota aquesta lògica si el metge de la clínica considera que la seva vida no serà digna per raons físiques o psíquiques.

El doctor Barambio és ben explicit:

en aquest marc legal ambigu es va començar a treballar, i si bé al principi es va intentar la presentació de querelles per avortament il·legal per a evitar aquesta atenció mèdica, les sentències favorables als qui van practicar l’AP (ésser refereix a avortament provocat) van anar creant la jurisprudència necessària perquè avui en dia a Espanya s’accepti que qualsevol dona que està embarassada i per algun motiu la gestació suposi una càrrega, pugui interrompre’l”.

Más clar, l’aigua. N’hi ha prou amb el desig de la dona i això el nostre doctor ho justifica sobre la base de sentències favorables de la justícia espanyola! Naturalment això exigeix el lògic aclariment per part de qui poden donar-la, els propis jutges, i és altra de les raons que explica el motiu de la denúncia, atès que tal jurisprudència que permeti a qui està embarassada i vulgui deixar d’estar-ho, que pugui fer-ho per simple desig i expressió d’un malestar, simplement no existeix.

El fet que la denúncia es formuli no només en relació al doctor i la seva pràctica mèdica i es faci extensiva a les clíniques ACAI, és degut, que el mateix implicat afirma

la majoria de les clíniques Acredites en Interrupció d’Embaràs espanyoles, es van reunir en l’any 19xx (?) en una associació denominada Associació de Clíniques Acreditades per a la Interrupció de l’Embaràs (ACAI) la qual cosa ha propiciat l’intercanvi d’informació i la progressiva unificació de criteris tant tècnics com de procediment, així com posicionaments jurídics sobre la base de l’experiència acumulada”.

Per tant es pot presumir que aquestes clíniques han unificat posicions jurídiques d’acord amb el que el Dr. Barambio exposa com doctrina comuna.

No és una dada menor que exhibeixi en el fòrum internacional del Congrés de la FIAPAC la influència que tenen sobre els governs

tenint en aquest moment suficient entitat per a assessorar i influir en les decisions, en els centres acreditats i en l’administració, el que duu com a conseqüència repercussió en les polítiques referent a això”.

Al marge que no sàpiga la data de constitució de l’Associació que representa i la seva peculiar forma de redactar, està clar que manifesta que les empreses que es dediquen al negoci de l’avortament són capaces de generar repercussions en les polítiques que les administracions públiques adopten en aquest camp. No solament es fa doctrina sinó que s’influeix sobre el govern perquè l’accepti, al marge de la seva legalitat.

Finalment, constatar que tot aquesta armadura que presenta Espanya com un lloc on existeix llibertat absoluta per a avortar, es concreta al final de la ponència en un argument comercial que informa als congressistes representants de negocis similars en tota Europa que “en cap cas hi ha restricció per la situació de la dona en aquest país, podent accedir qualsevol dona que es trobi en el territori nacional Espanyol”.

El que està dient Barambio és que prenguin bona nota que poden derivar dones cap a Espanya perquè en cap altre país d’Europa es pot avortar en les condicions que ell acaba d’explicar. Òbviament, ni a Itàlia, lloc del Congrés, ni a França, ni a Gran Bretanya, ni a Dinamarca, en fi, ni en la libèrrima Holanda, pot fer-se el que Barambio descriu com a legal a Espanya.

Això explica el per què en el cas de Morín les investigacions han demostrat un flux tan important de dones d’altres països que tècnicament tenen lleis més permissives.

I això significa també que la justícia ha d’aclarir per què en altres clíniques, a més de les de Morín, aquest flux existeix. I com pot ser que vinguin dones, amb el cost que això suposa, quan l’avortament, si fos legal podria produir-se més fàcilment en el seu propi país, atès que el marc que ho fa possible és més ampli que l’espanyol.

Hazte socio

También te puede gustar