Sense pare, sense feina

trabajo

Hi ha una estreta correlació entre el model de família que l’Església defineix i l’òptim social i individual. Aquesta és una evidència científica excessivament ignorada per una societat espanyola i per un govern i uns partits polítics dominats per aquest gran error que és la perspectiva de gènere.

Contínuament sorgeixen estudis que avalen i enriqueixen aquesta conclusió: el model de família que postula l’Església proporciona avantatges insubstituïbles a la societat. Un últim treball de Raj Chetty, et. Al. ho constata un cop més. Chetty és un economista de Harvard, nascut a Nova Delhi i nacionalitzat als Estats Units, especialista en economia pública. El seu nou treball publicat al gener del 2016, Childhood  Environment  and Gender Gaps in Adulthood, relaciona els ingressos dels pares i el seu estatus matrimonial, amb la situació laboral dels seus fills als 30 anys, i en relació a uns 10 milions de persones.

Els resultats de l’estudi poden resumir-se així: sense pare, sense feina. S’observa una diferència negativa en l’ocupació masculina en les famílies monoparentals, que empitjora en la mesura que els ingressos són menors.

Subratllo dues conclusions. Els que van ser nens -ara adults de 30 anys- que van viure en famílies completes, pare i mare, posseeixen una taxa d’ocupació molt superior als que ho van fer en llars monoparentals, i això succeeix en tots els nivells d’ingressos, també els situats en màxims, això és el 20% superior de l’últim quintil. Mentre que els fills de pares “singles” presenten una ocupació al voltant del 80%, les llars amb pare i mare voregen el 90%. Aquest avantatge encara és més forta a les llars amb ingressos inferiors. Ni tan sols quan els ingressos no constitueixen una dificultat per als estudis i l’enfocament professional del fill, els resultats són inferiors en relació a la família completa.

Però encara hi ha més, i és la segona conclusió que constitueix una novetat. Entre les famílies monoparentals, les de menors ingressos, el 20 per cent corresponent al primer quintil, i part del segon, els homes tenen menors nivells d’ocupació que les dones. L’existència de famílies monoparentals castiga sobretot a ells.

Els autors de l’estudi plantegen que la comprensió de les diferències entre homes i dones milloraria si les anàlisis partissin de la infància. També apunten que aquelles diferències augmenten la segregació i la desigualtat, i poden explicar perquè està decaient la taxa d’ocupació masculina als Estats Units.

Hauria de donar-se un esforç acadèmic, social i mediàtic, molt superior per explicar millor, dades en mà, els avantatges del model complet de família, tant en relació als seus membres com per a la societat, per molt que els pesi als que postulen que tots els models familiars són iguals. Ho són pel que fa a la llibertat o necessitat de triar o assumir un d’ells, això és evident, però no existeix tal igualtat pel que fa als resultats. Això vol dir que, en un estat del benestar com el nostre, tota persona, tota família, que es trobi en risc de pobresa ha de ser ajudada. Però al mateix temps també demanda no confondre aquesta política d’assistència social amb una altra de foment, adreçada a incentivar amb caràcter universal, i no només per raons de manca, a totes les famílies completes, perquè aquestes són les que aporten els resultats que les persones i la societat necessita per al seu progrés i benestar.

Hazte socio

También te puede gustar

Deja un comentario

Su dirección de correo electrónico no se va a publicar. campos obligatorios *

Puedes utilizar estas etiquetas HTML y atributos: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <s> <strike> <strong>