Sobre el nostre paper, el dels cristians, en la societat

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol Amb el pas del temps, diguem que l’última dècada, ha hagut aspectes dels cristians en la seva pres&…

Forum Libertas

Segueix-me a Twitter: @jmiroardevol

Amb el pas del temps, diguem que l’última dècada, ha hagut aspectes dels cristians en la seva presència en la societat espanyola que han millorat clarament, però en el substancial l’assoliment és insuficient o almenys aquest és el meu punt de vista. He de raonar el perquè ho sostinc.

Bàsicament els motius són aquests: Primer, la nostra tasca és la de procurar la nostra salvació i la dels altres. La fe que professem només pren sentit si està absolutament articulada amb el projecte de salvació. Crec que això és evident. I això ens interpel·la en dos aspectes que estan estretament entrellaçats: el que fem nosaltres per salvar-nos i com ens prenem la salvació dels altres. Si complim amb l’obligació de donar a conèixer la bona nova i ens esforcem per fer-ho de forma habitual i cada vegada millor, és a dir amb més capacitat i habilitat per difondre-la. Lligat a això, com exercim el testimoni personal en cada moment de les nostres vides i a tot arreu de manera coherent amb la Bona Nova que anunciem.

Crec que en aquest terreny el que s’ha aconseguit és encara insuficient, molt pobre, i he de dir amb dolor que alguns mitjans de comunicació que pertanyen directament a l’Església o que estan molt vinculats a ella, amb el seu estil i la seva forma de procedir, en part -que no en la totalitat- dels seus programes, no ajuden per res a això. Qualsevol catòlic pot equivocar-se, això forma part del pecat original, de la condició humana, però el que no pot fer és convertir l’error en virtut. I això és el que a vegades passa.

Hi ha una altra segona dimensió, que és col·lectiva. Si som el poble de Déu perquè tenim una aliança amb Ell, hem de comportar com a tal poble davant de dos reptes permanents en la vida de l’home. Un, el del combat contra les estructures de pecat. La política pot ser un bon instrument, però gairebé sempre a Espanya els qui estan ficats en política acaben anteposant les idees del partit a la seva exigència com catòlics. El procés de beatificació d’Aldo Moro que sembla que iniciarà l’Església, segons informa ForumLibertas, és un cas excel·lent per veure el que significa un testimoni catòlic en la política i també els riscos que comporta. Qui viu en política i no està disposat a assumir riscos, que no cal que siguin tan dramàtics com els d’Aldo Moro, difícilment podrà complir amb el seu paper.

El segon repte fa referència a l’atenció que en cada moment històric l’Església, i per tant els catòlics, han prestat al manteniment de la civilització entès com la cultura que en cada moment millor articula la llei natural. Això implica la necessitat de projecte i la capacitat de crítica.

En aquests dos àmbits col·lectius el progrés ha existit, ha millorat la presència d’organitzacions, però és molt limitat, sense cap capacitat per incidir sobre les institucions o almenys fer-ho d’una manera regular.

Josep Miró i Ardèvol, president d’E-Cristians i membre del Consell Pontifici per als Laics

Hazte socio

También te puede gustar