Som líders en pornografia infantil… i en altres coses

La informació facilitada per l’Inspector Cap de Delictes Tecnològics del Cos Nacional de Policia, a Catalunya, amb motiu de la presentació del “Libro …

Forum Libertas

La informació facilitada per l’Inspector Cap de Delictes Tecnològics del Cos Nacional de Policia, a Catalunya, amb motiu de la presentació del “Libro Rojo del cibercrimen”, no ha tingut el relleu necessari, tot i que la dada que apunta és greu i, al costat d’uns altres, assenyala en una mateixa i negativa direcció.

El fet és el següent. Espanya ocupa el segon lloc, darrere d’EEUU, en el rànquing mundial de visites a webs amb continguts de pornografia infantil. En altres paraules els pedòfils abunden a la nostra societat, que sembla haver abolit tots els límits.

És evident que no tots ells són o evolucionaran cap a la pederàstia. Però resulta evident que a major massa crítica dels primers, els pedòfils, major possibilitat dels segons, i per tant que es produeixin agressions sexuals als pre-púbers.

La pregunta que ha de formular-se aquesta societat és per què això és així?. Quines són les raons d’aquesta singularitat? La resposta salta a la vista: Espanya ha passat sense control d’una rígida moral a la més completa cultura de la desvinculació on l’única cosa que importa és la satisfacció de la pulsió del desig.

El relativisme moral que l’acompanya condueix necessàriament a una societat on les disfuncions socials creixen. Ho fan, a més, no solament perquè el marc de referència, la cultura dominant, ho aplaudeix, sinó perquè les lleis estableixen principis com aquest: hem de reconèixer els fenòmens socials en la nostra legislació, i si la gent vol divorciar-se cal posar-li fàcil, i si vol avortar, doncs que avorti.

La teoria del reconeixement social del fenomen, prescindint de la seva bondat social, solament genera no-sentit, el tot val.

Espanya també destaca en les visites a les pàgines de pornografia en general, atès que el 42% dels cibernautes espanyols visiten pàgines d’aquest tipus. Cal subratllar a més que una part d’aquests continguts estan dotats d’una pornografia directament violenta contra la dona, on el sexe i agressió caminen de la mà.

La idea d’un cert feminisme i de la ideologia de gènere, que ven que l’agressió contra la dona neix d’una concepció tradicional de la mateixa, es revela, una vegada més, a la llum de les dades, com falsa.

L’edat i característiques dels feminicidis ja ho posaven de manifest. Aquesta altra dada ho completa, perquè és del tot evident que els majors usuaris d’Internet són persones que se situen per sota de la franja dels 40 anys i la gent més jove poc té a veure amb la idea tradicional de la dona. Però aquesta idea “nova” no evita l’assassinat, la violència, la pornografia i la prostitució.

Perquè en aquest camp, el de la prostitució, Espanya és un dels seus grans emporis d’Europa i, per tant, el lloc on s’ha desenvolupat una gran trama de tràfic de dones i de diners relacionats amb el delicte.

Hi ha una ruptura en el sistema de valors d’Espanya que llança a les persones d’aquesta societat per un pendent que sembla no tenir fi. Dels primers en pornografia, en pornografia infantil, en prostitució, també, ràpidament, hem accedit als primers llocs del rànquing en ús de drogues.

Primers, en només dos anys, en divorcis, últims en natalitat, a la cua en productivitat i competitivitat.

Un fracàs escolar que doblega a la mitjana europea.

Una implosió demogràfica per falta de naixements que es carrega l’estat del benestar i la renda futura.

Un creixement desmesurat de la violència domèstica, homes contra dones, pares contra fills i aquests contra mares.

Alcoholisme massiu del botelló, i diversió centrada en la nit, fenòmens insòlits en tota Europa, violència creixent en l’oci juvenil.

Tan difícil és veure, si un contempla la vida de cada persona com un tot i no com dimensions aïllades, que tot això s’interrelaciona i que la responsabilitat és de la cultura encara dominant, l’imperialisme del políticament correcte, la destrucció dels fonaments socials mitjançant la cultura de la desvinculació i la ideologia de gènere, i les desastroses polítiques, que fundades en això, practica el govern?

Vivim una crisi moral, cultural i política, per això cal que reneixi el sentit religiós, impulsem una revolució moral i regenerem la política.

Hazte socio

También te puede gustar